Diumenge Quart de Quaresma
El llibre de les Cròniques ens diu : “Els grans sacerdots i el poble reincidien contínuament en la culpa d’imitar tots els costums abominables profanant el poble (Jerusalem) que el Senyor havia consagrat”.
I just començ la lectura, m’atur i em deman: Seguim avui alguns costums abominables profanant el poble que sols pertany a Déu? Aquesta és la pregunta essencial de les lectures d’avui.
I crec que alguns costums abominables s’han posat de moda avui: la indiferència i l’individualisme. Exemple: front la problemàtica de l’èbola que patien (i segueixen patint) països d’Àfrica no vam reaccionar fins que no ens tocà directament al nostre país. I la reacció va ser d’un individualisme vergonyós. I res diuen els mitjans de comunicació dels 16 missioners mors contagiats d’èbola per no haver donat l’esquena a la gent que patia. El mateix podem pensar front la problemàtica de l’avortament on costa tant, per part de no pocs polítics, d’ajudar-nos a fer-nos nostra la problemàtica de la mare i del fillet, etc.
I el llibre de les Cròniques continua: “I Jerusalem fou destruïda pels Caldeus. I els jueus foren exiliats a Babilònia essent, entre els d’aquell país, gent sense identitat pròpia”. L’orant del salm 136 expressa molt bé la situació que viuen els jueus a causa d’haver seguit “costums abominables”: “Vora els rius de Babilònia ens assèiem tot plorant d’enyorança de Sió” “Com podíem cantar cants del Senyor en una terra estrangera?”. I així, decebuts, entristits, fracassats com a poble i com a persones, varen viure durant 70 anys.
Però el Llibre de les Cròniques ens presenta Déu com aquell que mai deixa de complir l’Aliança que va fer un dia amb el poble d’Israel: “Jo seré el teu Déu i tu seràs el meu poble”. Així, després de 70 anys, Déu torna donar la mà al poble d’Israel gràcies al rei Cir de Pèrsia deixa escrit: “Si entre vosaltres hi ha algú que sigui jueu, que el Senyor sigui amb ell i retorni a Jerusalem”.
Després de 70 anys, molts jueus varen tornar al seu país tot vivint una vida conforme als bons costums: “Estimar Déu i estimar els altres”. Açò és el que hi havia escrit a la Llei que els configurava com a poble.
No, no hem de perdre els nostres bons costums. Els costums que ens recorda avui st. Pau a la carta als cristians dÈfes: “Déu ens ha creat per a dedicar-nos a unes bones obres. Bones obres que Déu espera que practiquem”.
“ Bones obres” que sols practicarem si ens decidim mirar a qui ha estat enlairat (Jn 3, 14-21), a qui ha viscut per als altres, a qui ha entregat la vida per als altres, a qui no ha pactat ni amb la indiferència ni amb l’individualisme: Jesús!
Qui ens pot ajudar a reconduir la nostra vida? Qui ens pot ajudar a retornar a Jesús?
-Sta. Teresa. Vivim l’any Teresià. Ella es va convertir i va acompanyar a altres a la conversió. Ella va passar, amb tot el que açò comportava, de religiosa calçada a descalça.
-El bisbe Oscar Romero que dia 23 de maig serà beatificat al Salvador. Fent-se proper als pobres va convertir tant la seva vida que morí martiritzat pel poder l’any 1980.
-El Papa Francesc que dia 13 vivia el seu segon any de pontificat tot demanant una jornada de pregària a favor d’ell i de l’Església; desitjant que l’Església visqui servint els qui viuen a les perifèries.
No vulguem seguir ni el costum de la indiferència ni el de l’individualisme. Que la nostra opció sigui educar-nos perquè el nostre entorn “estimi Déu i els altres”