Diumenge V 9 de febrer 2014
El profeta Isaïes ens diu: “Comparteix el teu pa amb qui passa fam, acull a casa teva els pobres. Si algú no té roba, vesteix-lo. Són germans teus”.
Avui, primer de tot, gràcies a tots aquells que tenguin present Càritas entre sella i sella. Els qui cada setmana, cada mes, que sempre poden, fan una bossa a part pensant amb qui no poden omplir ni tan sols la seva.
I el salm 111 concreta dient: “La seva bondat consta per sempre, pot alçar el front amb dignitat”.
Compartir, pensar amb els pobres... ens fa persones bondadoses. Ens fa “bones persones!”.
Què és el que ens interessa: Fer-nos rics, viure pensant sols amb noltros mateixos, o fer del nostre cor un “cor de carn”, un “bon cor!”·
Entre tots hem de viure per aconseguir ser bones persones. Canviem la mentalitat al manco en el nostre entorn. Que ningú ens vegi tancats, enredats amb els nostres interessos i calculant a favor nostre, només. Eduquem els joves i als fills a compartir: a compartir amb bondat idees, temps, doblers...
El salm 111 segueix dient, qui comparteix, qui és bondadós: “Deixarà un record inesborrable!”. Les persones que cavien en el món a favor de tots, no són sobretot els qui entenen en ciència i en tècnica. Són els, des de la seva bondat, ens ajuden a humanitzar-nos. El que ens importa és construir un “món de bones persones”, més que deixar el món amb més mitjans tècnics i amb més coneixement. Tot és important, però el que és prioritari és la bondat. Avui el món, les nostres famílies, els ajuntaments, les entitats educatives, les parròquies... “necessiten bones persones!”.
Sant Pau, als de Corint, els diu el que ha intentat aconseguir entre ells: “ Entre vosaltres no vaig voler saber res més que Jesucrist, i encara clavat en creu”. Allò que m’ha interessat sobretot, no és que em conegueu a mi i/o que parleu dels meus talents i qualitats. El que m’ha interessat sempre és assumir la meva responsabilitat –la creu- i posar-me al servei de tots.
Açò és el que a tots els ui celebram l’Eucaristia ens ha d’interessar: “Assumir les nostres responsabilitats a favor dels altres! Res d’interessos personals! Els altres, la seva dignitat humana és el que ens ha d’interessar constantment”
Tots els qui desenrotllam una responsabilitat (social, cultural, política, familiar, parroquial), ens ha d’interessar només: “El bé comú!” Que uns i altres, sense diferències, puguin anar cada dia al llit sentint-se respectats en la seva dignitat humana.
Pensem el que ens diu avui l’evangeli: “Vosaltres sou la sal de la terra. Si la sal ha perdut el gust, ¿amb què la tornaríem salada?”. I quan la sal de la qual parla Jesús torna insípida?:
- Quan en tost de ser uns servidors ens convertim en senyors.
- Quan en tost de compartir, acumulam
- Quan en tots de mirar a favor de tots, sols ens tenim presents a noltros mateixos.
Avui, uns han fet menjar i el duen aquí, a la Parròquia, perquè uns altres –o ells mateixos- el comprin. I què en farem del que traguem de la bondat de tots? Ho entregarem a l’organització de Mans Unides –de l’Església Catòlica- perquè ho destini a un dels seus projectes.
Siguem bones persones! Siguem responsables! Mirem a favor de tots! Tinguem present, sobretot, aquells que res o quasi res tenen.