Diumenge VI 16 de febrer 2014
A les nostres mans està decidir el que serem. El Llibre de l’Eclesiàstic ens diu clarament: “Si tu vols, guardaràs els manaments: ets tu qui has de decidir. Tu tens al davant la vida o la mort”.
La llibertat és un do. És el do que ens fa ser humans, constructors de la nostra identitat. Qui ens va idear va dipositar damunt nostre la seva total confiança. Fer-nos lliures, ser lliures, no és viure sense referents, no és actuar sense to ni so. És, senzillament, escollir constantment el que ens fa més adults, més sans. Per açò la primera lectura d’avui (Sir 15,15-10), acaba dient: “El Senyor no mana a ningú que faci el mal ni autoritza ningú a pecar”.
L’orant, el salmista que viu a l’ombra de Déu, ens diu: “Feliços els homes que segueixen la llei del Senyor” (sl.118). Hem de ser bones persones no perquè no puguem decidir una altra cosa. Ho hem de ser perquè, reflexionant qui som, decidim lliurement que ser “bones persones” és el que ens convé personalment i socialment.
St. Pau, conscient que la bondat de cada persona i de cada societat depèn d’ella mateixa, ens recorda la necessitat que tenim de madurar, de ben educar-nos. Ells ens diu a la primera carta als cristians de Corint: “Germans, als qui teniu una fe madura, us ensenyam una saviesa que no és present ni en el món present ni en aquells que ens governen” (2,6-10). És tota una advertència i una concreció forta.
La maduresa on l’hem de cercar? St. Pau ens diu que normalment no a l’entorn més espectacular: Diaris, Internet..., poders propis d’aquest món. Idò, on? En la persona de Jesucrist. Ell és el nostre model de referència. Qui vol ser madur ha de passar hores i hores coneixent i posant en pràctica el que Jesús deia i feia. Jesucrist és la nostra referència!
I Jesucrist ens convida a madurar a partir del que vivim les 24 hores del dia. Madura qui presta atenció a les coses de cada dia, qui dóna importància a qualsevol detall, gest, paraula, experiència. L’evangelista Mateu ens recorda unes paraules de Jesucrist: “Aquell que deixi de complir un dels manaments més petits, serà tingut pel més petit en el Regne del cel”.
No esperem viure res estrany o res especial per a madurar. Mirau què assenyala Jesucrist a l’evangeli d’avui: “Ja sabeu que els antics van manar: “No matis”, i tothom que mati serà reu davant el tribunal. Idò jo us dic: El qui s’enfadi amb el seu germà, serà reu davant el tribunal. El qui digui al seu germà una paraula de menyspreu, serà reu davant el Sanedrí, i el qui l’insulti, acabarà al foc de l’infern” (Mt. 5, 17-37).
Les petites acciones de cada dia són importants. Ho són tant que si no les vivim correctament no mereixem participar de la gran festa que és l’Eucaristia. Diu Jesús: “Per açò, ni que et trobis ja a l’altar, a punt de presentar l’ofrena, si allà et recordes que un teu germà té alguna cosa contra tu, deixa allà mateix l’ofrena, i vés primer a fer les paus amb ell”.
Escollir ser madur, bona persona, fruir de la llibertat humana és “optar per a donar importància a tot allò que veiem, fem, diem... cada dia”. En l’acollir correctament les coses petites hi descobrim les grans persones, les fiables, les autènticament lliures!