Text de l'Evangeli (Jn 21,1-19): En aquell temps, Jesús es manifestà una altra vegada als seus deixebles a la vora del llac de Tiberíades. I es manifestà així: estaven junts Simó Pere i Tomàs, que s’anomena Dídim, i Natanael, el de Canà de la Galilea, i els fills del Zebedeu i altres dos dels seus deixebles. Els diu Simó Pere: «Vaig a pescar». Ells li diuen: «Venim també nosaltres amb tu». Sortiren i pujaren a la barca; i aquella nit no agafaren res.
Arribada ja la matinada es presentà Jesús a la riba; però els deixebles no sabien que era Jesús. I Jesús els diu: «Nois, ¿és que teniu alguna cosa per menjar?». Li responen: «No». Però ell els diu: «Tireu la xarxa cap a la dreta de l’embarcació i en trobareu». La hi tiraren, i ja no podien arrossegar-la a causa de la gran quantitat de peixos. I aquell deixeble a qui estimava Jesús diu a Pere: «És el Senyor!». I Simó Pere, quan va sentir que era el Senyor, se cenyí la túnica, ja que estava nu, i es tirà al mar; però els altres deixebles vingueren amb la barca, ja que no eren lluny de terra, sinó a unes dues-centes colzades, arrossegant la xarxa dels peixos.
I quan baixaren a terra, veieren unes brases preparades i un peix posat al damunt i pa. Jesús els digué: «Porteu peixos dels que heu pescat ara». Pujà, doncs, Simó Pere i arrossegà a terra la xarxa plena de cent cinquanta-tres peixos grossos; i a pesar de ser tants, no s’esquinçà la xarxa. I Jesús els diu: «Veniu, mengeu». I cap dels deixebles no gosava preguntar-li: «Tu, qui ets?», sabent que era Jesús.
Vingué Jesús i prengué el pa i els el donà, i de manera semblant el peix. Aquest fou el tercer cop que Jesús es manifestà als deixebles després de ressuscitar d’entre els morts.
I havent acabat de dinar, diu Jesús a Simó Pere: «Simó, [fill] de Joan, ¿m’estimes més que aquests?». Li diu: «Sí, Senyor, tu saps que t’estimo». Li diu: «Pastura els meus anyells». Li torna a dir per segona vegada: «Simó, [fill] de Joan, ¿m’estimes?». Li diu: «Sí, Senyor, tu saps que t’estimo». Li diu: «Pastura les meves ovelles». Li diu per tercera vegada: «Simó, [fill] de Joan, ¿m’estimes?». S’entristí Pere perquè li digué per tercera vegada: «¿M’estimes?». I li diu: «Senyor, tu ho saps tot, tu saps que t’estimo». Li diu: «Pastura les meves ovelles. En veritat, en veritat et dic: quan eres jove et cenyies tu mateix i anaves on volies, però quan envelleixis estendràs les teves mans i un altre et cenyirà i et durà on no vols». I això ho digué per significar amb quina mort havia de glorificar Déu. I després de dir això, li diu: «Segueix-me».
La primera lectura dels Fets dels apòstols presenta a Jesús ressuscitat com com a Cap i Salvador. Aquesta fe acompanya el testimoni de Pere i dels apòstols davant el Sanedrí. En el nostre dia a dia i enmig del que vivim, sempre hem de tenir present que Jesús és el qui salva, el qui ens acompanya, el qui ens dona esperança constantment.
És per açò que Pere i els apòstols, davant el Sanedrí que els jutja, els castiga i prohibeix que parlin i actuïn més en nom de Jesús, diuen: “Obeir Déu és primer que obeir als homes”.
Prou sabien ells que aquesta convicció i vivència, davant l’opinió que d’ells en tenien els jutges, els duria conseqüències no favorables en el dia a dia. Per ells, i per tots aquells que reconeixem com els apòstols que només Déu salva, l’únic que mereix atenció i servei total és Déu. A Pere i als apòstols, i a tots els testimonis de Jesús durant el llarg de la història humana, la passada i l’actual, l’única cosa que els importa és la fidelitat a Déu. Fidelitat a Déu que comporta sentir-se acompanyat per Ell, pel seu Esperit, és força per encarar les dificultats. Res pot frenar, debilitar, la fidelitat a Déu davant comentaris i formes de fer i de ser de familiars, d’amics, de modes, de costums que s’imposen a cada època, a la nostra avui.
La lectura del fragment de l’apocalipsi d’avui, escrit dels primers cristians, diu convençut: “L’Anyell que ha estat degollat és digne de rebre tot poder, riquesa, saviesa, honor, glòria i lloança”. Res és i ha de ser superior a Déu. A més de tenir fe i conviccions, hem de ser valents. Qui ens ha d’influir per damunt de tota altra cosa és Déu. Sigui progressista o conservadora, segons el criteri de la moda de torn, la Paraula de Déu, i només ella, ens ha de guiar.
L’evangeli d’avui ens recorda de nou que els apòstols, i tampoc noltros avui, pescarem res sense viure acompanyats per Déu. Sols quan Déu ens acompanya, la pesca, la missió, l’anunci de la Paraula de Déu, és abundant.
Per açò, Jesús demana a Pere per tres vegades, constituït primer entre els apòstols, si l’estima més que tots. Només si l’estima més que tots serà capaç de ser el pastor de les ovelles, serà capaç de ser-li fidel, de seguir-lo a pesar de tot i de tots. Serà capaç de ser guia, referent per a la comunitat.
Preguem aquests dies per tots noltros perquè sapiguem seguir i escoltar Déu per damunt de tot i de tots. I preguem perquè qui serà escollit aquests dies com a Papa li sigui fidel per damunt de tot i de tots.