Text de l'Evangeli (Jn 14,23-29): En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Si algú m’estima guardarà les meves paraules, i el meu Pare l’estimarà, i vindrem a ell i farem estada en ell. El qui no m’estima no guarda les meves paraules. I la paraula que sentiu no és meva, sinó d’aquell que m’ha enviat, el Pare.
Us he parlat d’aquestes coses estant amb vosaltres. Però el Paràclit, l’Esperit Sant que el Pare enviarà en nom meu, ell us ensenyarà totes les coses i us recordarà tot el que us he dit. La pau us deixo, la meva pau us dono; jo us la dono no com la dona el món. No es torbi el vostre cor ni s’acovardeixi. Heu sentit que us he dit: me’n vaig i vinc a vosaltres. Si m’estiméssiu us alegraríeu que vagi al Pare, perquè el Pare és major que jo. I ara us ho dic abans que succeeixi, perquè quan s’hagi esdevingut, cregueu».
La primera lectura -Fets dels apòstols 15- ens fa veure que les desavinences i discussions en el si de la comunitat cristiana són constants, ho són ahir i avui. A l’inici de la comunitat cristiana va ser sobre la circumcisió o no dels germans no jueus d’Antioquia, de Síria i de Cilícia. ¿I què fan per tractar aquests punts de vista diferents entre ells? Decideixen que Pau i Bernabé, amb alguns més, vagin a Jerusalem i tractin sobre aquesta qüestió amb els apòstols i els preveres.
Els apòstols i els preveres, amb tota la comunitat reunida, escolten Pau i Bernabé i decideixen que ells dos tornin a Antioquia juntament amb Judes i Siles. ¿Què veuen en ells quatre per aconseguir acords en la comunitat?. Pau i Bernabé entreguen la seva vida per la causa de Jesucrist, i Judes i Siles, es distingeixen com a dirigents, com a referents, en la comunitat.
Per callar discussions i trobar acords, la primera comunitat cristiana entén que han de ser escollits qui entrega la seva vida per Jesucrist, qui no entén la seva vida sense Jesucrist, i qui mereix respecte en la comunitat, qui es guanya l’autoritat de la comunitat, per la referència que la comunitat viu de la seva vida.
¿A
qui hem d’escoltar quan hi ha criteris diferents entre noltros? Hem
d’escoltar sobretot als qui viuen en comunió amb Jesucrist, als qui preguen,
als qui viuen compromesos, als qui, pel tarannà de la seva vida, es guanyen
tenir autoritat.
La segona lectura, l’Apocalipsi, em fa veure com n’és d’important veure els nostres pobles i ciutats, i la nostra gent, des de l’Esperit. L’Esperit ens crida a anunciar en elles, i entre les persones, la Paraula de Déu. Allò que és important no és la mirada superficial accentuant costums, formes de vida, sinó la mirada profunda que ens fa descobrir la necessitat de l’anunci de l’evangeli i dels seus anunciadors.
La lectura de l’Apocalipsi es fixa en la ciutat de Jerusalem, no en el seu santuari. Ciutat que contemplada des de l’Esperit i des del silenci d’una muntanya alta, resplendeix com les pedres més precioses, i en ella s’intueixen dotze portes (les dotze tribus d’Israel), i el fonament dels dotze apòstols. Portes i fonament que s’obren al nord i al sud, a llevant i a ponent.
La segona lectura ens fa veure que hem de tenir una mirada profunda quan escollim persones per dur a terme alguna cosa en concret.
En
què ens hem de fixar? A qui hem d’escollir?
1.A qui estima Déu i fas cas de la seva Paraula. A qui viu amb Déu. A qui dona importància a la catequesi i a la pregària. Catequesi i pregària és el que va viure Jesús estant entre noltros. Ell anunciava i pregava constantment. Ell vivia la preocupació de formar els apòstols, d’anar a les sinagogues i manifestar el que portava al cor, de retirar-se per a pregar, d’anar al cau de les grans muntanyes i allà entrar en diàleg en Déu el seu Pare.
2.A qui escolta l’Esperit. L’Esperit que avui ens recorda el que va dir i fer Jesús, i ens ho fa entendre. Escoltam l’Esperit si fem silenci i entram en diàleg amb el nostre interior. Si aconseguim serenitat en la nostra vida.
3.A qui viu en pau, en la pau fruit de la nostra comunió amb Déu. En la pau que ens transmet la joia de no ser covards davant dificultats i desavinences. Una pau que no és senzillament absència de conflictes entre noltros, si no de la nostra vivència en Déu.