Diumenge 16 (B) de durant l'any
Text de l'Evangeli (Mc 6,30-34): En aquell temps, reunint-se els apòstols amb Jesús, li referiren totes les coses que havien fet i ensenyat. I els digué: «Veniu vosaltres a part, a un lloc solitari, i descanseu un poc». Perquè eren molts els qui anaven i venien, i no tenien temps ni de menjar. I se n’anaren en una barca a un lloc desert, sols.
Jeremies, primera lectura, ens ralla avui dels pastors. De Pastors, que com en la resta del llibre, es refereix a reis o governants. L’experiència que havia viscut Judà a finals del segle VII i inici del segle VI a.C. -moments propers a l’exili-, havia estat frustrant. Els governants havien conduït Judà al desastre. No es van preocupar gens de les ovelles, del poble. Més que procurar el benefici del poble, desitjaven el seu benefici personal. Per açò el Senyor el demanarà comptes i elegirà uns altres pastors que siguis honests, prudents, pacífics, justs.
Governants, rectors, pares de família,
educadors, si volen ser, si volem ser, bons pastors ens és necessari trobar-nos
amb Jesús per reposar en Ell i examinar davant d’ell els nostres treballs i
afanys de cada dia. Ens és necessari escoltar Jesús quan diu als apòstols
que li han comptat tot el que feien i ensenyaven. Els diu: “Veniu ara a un lloc despoblat i
reposau una mica”.
Tots els qui vivim responsabilitats sobre
d’altres, especialment, i som i volem ser cristians, mos convé reposar i
reflexionar si el que fem i diem és just o no, és correcte o no, beneficia o no.
Perquè no es tracta de viure i treballar
per Jesús, sinó amb Jesús.
I és que, vivint reflexió i descans amb
Jesús, ens adonam que el que ell espera de noltros, prioritàriament, és atendre
i respondre adequadament a les necessitats d’uns i d’altres.
Jesús, fins i tot cercant també ell amb els
apòstols quietud i pau, no deixa d’atendre mai a qui cerca un pastor, una
persona assenyada que sàpiga escoltar, conduir, regalar temps, transmetre
valors...
Atendre correctament als altres és el motor
de la missió de Jesús i ha de ser la nostra: l’amor a la gent, el desig de fer
el bé fins i tot renunciant, a vegades, no sempre, a moments de pau i de
silenci personal.
Avui sapiguem agrair als
governants, als responsables de diverses entitats religioses, socials,
culturals, esportives, que opten per escoltar i servir adequadament.
Donem gràcies a tots aquells que
dediquen temps d’aquest estiu per a preparar campaments, obres de teatre
constructives, la preparació de l’Eucaristia i activitats pastorals...
Donem gràcies a les persones que es
proposen visitar persones que viuen totes soles, estan malaltes...
Donem gràcies a tots aquells que han
deixat de fer vacances o les faran més curtes, que han deixat de tenir més
temps per ells, per atendre necessitats en bé des poble, de sa parròquia, de
l’Església...
Donem gràcies a qui ens recorden, vivint
temps de silenci, de reflexió i de pregària, que servirem millor als altres
tant en quant no deixem de banda mai ni la reflexió ni la pregària.
Demanem
avui a Déu que ens acompanyi i ens ajudi a no pensar tant en noltros mateixos i
estar més disponibles en bé dels altres.