Text de l'Evangeli (Mc 6,7-13): En aquell temps, Jesús convocà els Dotze, i començà a enviar-los de dos en dos, i els donava potestat contra els esperits immunds. I els manà que no portessin per al camí si no era un bastó solament: ni pa, ni sarró, ni monedes a la faixa; sinó calçats amb sandàlies, i que no portessin dues túniques. I els deia: «Allà on entreu en una casa, quedeu-vos-hi fins que en sortiu. I qualsevol lloc que no us aculli ni us escolti, en anar-vos-en d’allí espolseu-vos la terra dels peus en testimoni contra ells». I havent marxat, predicaren que fessin penitència, i llançaren molts dimonis, i ungien amb oli molts malalts, i es guarien.
Normalment parlam d’anunciar o predicar l’evangeli com si l’element principal fossin les paraules. La paraula és important, però és fonamental el testimoni, el nostre testimoni. Per açò Jesús es fixa el l’estil en que hem de comunicar l’esperit evangèlic.
Observem com:
a) A l’evangeli d’avui (Mc 6, 7-13):
1. Ens envia a no quedar tancats a un lloc, entre un grup... Hem de recórrer camins i pobles.
2. Ens diu que hem viure i anunciar alliberats de càrregues innecessàries, només l’imprescindible: relació i confiança en el Pare. Més que activitats i..., reforma personal.
3. Ens aconsella evitar caure en la contradicció entre el que diem, el que feim i els mitjans que utilitzam. La coherència avui és orfe, viu solitària.
4. Ens remarca que som enviats en comunitat, de dos en dos. El missatge que hem de viure no és nostre, és el de Jesús.
5. Desitja que ens deixem acollir per la gent, que sapiguem compartir la vida d’uns i d’altres. Ens hem de visitar, saludar... Hem de venir a la Comunitat.
6. I ens demana, també, que si trobam rebuig no adoptem actituds agressives, adoptem gestos profètics. No tornem mai mal per mal.
És aquesta una pàgina que hem de tenir present constantment. La Paraula de Déu l’hem de comunicar seguint aquestes pautes.
b) La carta de sant Pau (Ef 1,3-14) ens convida a donar gràcies:
1. Perquè Déu ens beneeix en Crist. Crist és el nostre model. Millor model, impossible.
2. Perquè Déu ens ha elegit a ser sants, irreprensibles als ulls de Déu. Més gran meta, impossible.
3. Perquè ens ha destinat a ser fills seus i açò ens demostra la seva grandesa.
4. Perquè ens perdona les culpes, gràcies a que el seu amor es desborda. Estimam un Déu Pare, no un Déu jutja.
5. Perquè ens dóna a conèixer el seu secret: unir en el Crist tot el món, tant el del cel com el de la terra. Aquesta és la tasca amb la qual hem de col·laborar.
Si ho feim així, si sabem donar gràcies cor, serem lloança de la seva grandesa.
b) I seguint la lectura d’Amós, la seva crida com a pastor i profeta, escoltem també la nostra crida: “Vés a profetitzar el meu poble”.
Jesús ens crida, idò, a ser:
1. Evangelitzadors
2. Itinerants, oberts a tothom.
3. Pacífics, no tornar a ningú mal per mal.
4. Religiosos, crida a la conversió. La meta és la santedat.
5. Dignificadors, sanejadors: expulsar el mal a força d’obrar bé.