Text de l'Evangeli (Lc 4,1-13): En aquell temps, Jesús, ple de l’Esperit Sant, tornà del Jordà i fou portat per l’Esperit al desert quaranta dies; i era temptat pel diable. I no menjà res en aquells dies, i quan foren acabats, tingué fam. I li digué el diable: «Si ets Fill de Déu, digues a aquesta pedra que es torni pa». I li respongué Jesús: «Està escrit: No solament de pa viu l’home». I el dugué amunt, i li mostrà tots els reialmes de la terra en un moment de temps, i li digué el diable: «Et donaré tota aquesta potestat i la glòria d’això, perquè m’ha estat tramesa i la dono a qui vull. Així tu, si et prosternes davant de mi, tot això serà teu». I responent Jesús, li diu: «Està escrit: Al Senyor, el teu Déu, adoraràs, i a ell sol donaràs culte». I el portà a Jerusalem, i el posà sobre el pinacle del temple, i li digué: «Si ets Fill de Déu, tira’t daltabaix, ja que està escrit: al seus àngels manarà que et conservin, i: en les mans et portaran, perquè el teu peu no ensopegui amb una pedra». I responent Jesús, li diu: «Ha estat dit: No temptaràs el Senyor el teu Déu». I havent acabat tota temptació, el diable s’apartà d’ell fins a un temps oportú.
De la mateixa manera que la pols quan es diposita sobre una obra d’art, un armari,... l’embruta i fa que no resulti agradable, el pecat va desdibuixant el nostre ser creats a imatge i semblança de Déu. La Quaresma és un temps que se’ns ofereix perquè restaurem la nostra imatge original, la sortida de les mans de Déu.
Tenir present cada any que “ens hem de purificar, netejar, convertir”, pot ser ens soni a una música que no ens provoqui massa interès perquè ens hi hem acostumat i, per açò, no li hem prestat massa atenció ja que continuam sense redreçar massa les nostres flaqueses. Per açò els salms ens recorden el que mos diu Déu: “Tant de bo que el meu poble m’escoltés” (81,14), i el que en el fons desitjam: “Creau en mi un cor ben pur, feu renéixer en mi un esperit ferm”.
Durant aquest temps quaresmals el que més importa, i ho hem de tenir present, és: “Esquinceu-vos el cor i no els vestits!”. El cor és el lloc de l’afecte, del pensament, dels projectes. Si no prestam atenció al cor podem caure en la hipocresia que denuncien els profetes: “Aquest poble se m’acosta de paraula, m’honora amb els llavis, però el seu cor es manté lluny de mi” (Is 29,13).
Per a millorar el cor, l’Església ens proposa aquest itinerari: “L’almoina, l’oració i el dejuni”
Amb la pràctica de l’almoina, Déu ens recorda per mitjà de la quaresma que no hem estat creats per ésser solitaris. Hem de vèncer tot egoisme i hem d’aconseguir que ens visquem “germans”.
Amb la pràctica de l’oració, Déu es fa company de camí. Ell ens acompanya i orienta constantment cap el que és necessari, essencial tenir present.
Amb la pràctica del dejuni, Déu ens fa vèncer la temptació de desitjar el que no és necessari i adquirir, pas a pas, autodomini per a ser fidels a Déu i als germans.
Així, idò, l’Esperit, durant aquest tempos quaresmal, ens guia cap el desert. El desert és un lloc de silenci. La nostra vida diària està plena de paraules i de renou que ens impedeixen escoltar l’essencial. El silenci ben disposa la nostra atenció, la nostra oïda, perquè puguem escoltar la veu de Déu i la del germà. El silenci és un lloc de temptació, de combat contra les inclinacions del nostre cor que ens empenyen a ser esclaus del que no ens convé ni humanament ni cristianament. Cap aquest desert ens hem de dirigir guiats per Jesús.
El desert ens ajuda a superar la primera de les temptacions, la del tenir: “Digues a aquesta pedra que es torni pa”. Els béns materials no són la font de la felicitat. La segona temptació és la del poder: “Et puc donar poder i glòria”. Aquest combat ens acompanya a no cercar el profit personal sinó el de tots. La tercera temptació és voler tenir a Déu de la nostra part, controlar-lo, manipular-lo per a benefici propi: “Si ets el Fill de Déu, tira’t daltabaix des d’aquí”. Aquesta temptació ens condueix a caminar respectant el fer de Déu per damunt del nostre.
Aquest inici quaresmal ens va indicant l’esperit amb què hem de viure tot el temps quaresmal.
Visquem el silenci per a superar temptacions, febleses personals, tenint present com diu el salm 90: “Déu és la muralla que em defensa, i en Ell hi confii”.
Demanem a Déu que sapiguem acollir el seu estil de vida. Que sigui Ell el nostre model i punt de referència a l’hora de saber triar cada dia el que més convé fer.