Text de l'Evangeli (Lc 5,1-11): I s’esdevingué, quan la gent s’aglomerava al seu voltant [de Jesús] per a escoltar la paraula de Déu i ell s’estava dret junt al llac de Genesaret, que veié dues barques parades a la vora del llac. Els pescadors n’havien baixat i rentaven les xarxes. Pujà en una de les barques, que era de Simó, i li va demanar que l’apartés una mica de terra, i assegut, de la barca estant, ensenyava les multituds.
Quan acabà de parlar, digué a Simó: «Guia mar endins, i caleu les vostres xarxes per a la pesca». Simó li contestà: «Mestre, ens hi hem escarrassat tota la nit sense agafar res, però en la teva paraula calaré les xarxes». Ho van fer i reuniren una gran quantitat de peixos, i les xarxes se’ls esquinçaven. Feren senyes als companys que eren a l’altra barca perquè vinguessin a ajudar-los. Vingueren i ompliren les dues barques, de tal manera que gairebé s’enfonsaven. I havent-ho vist Simó Pere, es llançà als genolls de Jesús, dient: «Aparta’t de mi, que soc un home pecador, Senyor». És que l’estupor s’havia apoderat d’ell i de tots els qui eren amb ell per la pescada dels peixos que havien fet; i de manera semblant també Jaume i Joan, fills de Zebedeu, els quals eren socis de Simó. I Jesús digué a Simó: «No tinguis por, d’ara en endavant seran homes que agafaràs». I tornades a terra les barques, deixant-ho tot, el seguiren.
Com diuen els comentaris de “La Missa de cada dia”: Jesús es fa present en la vida quotidiana de Pere i dels seu companys pescadors. Primer, demanant una barca per predicar quan havien acabat la feina i rentaven les xarxes. En açò cap problema. Jesús ensenya a la gent assegut a la barca. Però quan demana d’anar mar endins per pescar, posa a prova l’orgull de Pere, pescador expert, perquè s’havien esbravat tot es vespre sense pescar res.
Però..., la confiança i l’amistat fan miracles en Pere i els seus companys, tot i que estesin convençuts que el que demanava Jesús d’anar mar endins per pescar era un despropòsit, seria un fracàs. La confiança i l’amistat en Jesús, frenen les seves evidències i obren una escletxa a l’esperança: “Perquè tu ho dius, calarem les xarxes de nou i mar endins”. I què en resulta? Resulta que Pere i tots els seus companys es sorprenen “perquè agafaren tant de peix que les xarxes s’esquinçaven”.
Què en podem treure avui d’aquest missatge evangèlic?
Com Pere i els seus companys, també noltros, en diversos àmbits de la nostra vida, experimentam el desànim que ens provoquen les diverses dificultats, també les pastorals. Desànim pastoral i cristià veient el cas que en fan de la fe i de les celebracions alguns membres de la nostra família; els resultats que veiem duent a terme algunes activitats de la Parròquia; sospesant el temps, i el que rebem, de la dedicació que vivim a favor de la catequesi d’infants i familiar, de la catequesi d’adults i Vida creixent, de tot el que diem i celebram a l’Eucaristia de cada diumenge, o de les nostres converses amb pares que batien els seus fills, amb persones majors que demanen el baptisme o la confirmació... O, i entrant a un altre àmbit, veient com augmenten els avortaments ( ), la crisi psicològica entre joves, la dificultat de trobar una casa assequible pels qui en cerquen...
Els camins que de nou ens proposa Jesús, els trobam inicialment com Pere, uns despropòsits, o sentim que no arrenjarem massa cosa. Són camins que contradiuen les nostres certeses. Però..., gràcies a la confiança que ens dona Jesús, no perquè ho veiem clar o raonable, tornam a tirar les xarxes. Tornam a convidar a la catequesi, a l’Eucaristia, a l’estima per la vida que neix, a l’acompanyament que mereixen els joves, a l’atenció que hem d’oferir a les persones grans...
De totes aquestes consideracions entorn de la Paraula de Déu d’avui, què en pescam, què en treiem? Que el que realment convé no és posar en primer lloc la nostra confiança en activitats, sinó en sentir-nos profundament tocats per la presència i la Paraula de Déu.
Quan vivim la pregària, i en ella exposam a Déu li amb total confiança el què sentim i el què vivim, escoltam com Jesús ens diu, com va dir a Pere i als seus companys, o com ha dit a molts durant les diverses èpoques de la història humana: ”No tenguis por, no tingueu por”. “Tornau a tirar les xarxes”.
On hem de posar la nostra atenció en primer lloc? L’hem de posar en la pregària, en la nostra confiança en Déu. El que importa és que, tot confiant en Ell, sapiguem dir com Maria, com Pere, com els apòstols, com el Papa, com el bisbe, com tants i tantes: “Aquí em tens!”
“Aquí em tens!” a pesar de la meva, de la nostra fragilitat i a vegades del meu i del nostre cansament. “Aquí em tens!” perquè, en el fons, confiï més en Tu, en Vós Senyor, que en els meus càlculs o moments puntuals.
Demanem avui que no ens cansem de tirar de nou les xarxes confiant més en Déu que en noltros mateixos, confiant més en Ell que ens les nostres forces i activitats o institucions.
La pregària, la confiança en Déu, ha de ser prioritària per a no deixar mai de tornar a tirar les xarxes. “Aquí en tens!” “En nom teu tiraré de nou les xarxes mar endins!”