Text de l'Evangeli (Lc 9,28-36): En aquell temps, Jesús va prendre amb Ell Pere, Joan i Jaume i pujà a la muntanya a pregar. Mentre pregava, l'aspecte de la seva cara va canviar i el seu vestit es tornà d'una blancor esclatant. Llavors dos homes es posaren a conversar amb ell. Eren Moisès i Elies, que es van aparèixer gloriosos i parlaven de la partença de Jesús, que s'havia d'acomplir a Jerusalem.
A Pere i els seus companys, la son els vencia, però es van desvetllar i van veure la glòria de Jesús i els dos homes que eren amb ell. Quan aquests ja se separaven de Jesús, Pere li digué: «Mestre, és bo que estiguem aquí dalt. Hi farem tres cabanes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies». No sabia què deia. Encara ell parlava així, quan es formà un núvol que els anà cobrint. Ells s'esglaiaren, en veure que entraven dins el núvol. Llavors va sortir del núvol una veu que deia: «Aquest és el meu Fill, el meu elegit; escolteu-lo». Així que s'hagué sentit la veu, Jesús es quedà tot sol. Ells guardaren el secret, i aquells dies no explicaren a ningú res del que havien vist.
Que l’escena es desenrotlli a una muntanya i en un clima de pregària significa, a l’evangeli de Lluc, que es tracta d’una revelació important i més avui entre noltros quan vivim un temps quaresmal entre guerres cruels, migracions forçades, sofriments personals...
Què ens vol dir aquesta escena coneguda com la de la Transfiguració on Jesús pregant canvia l’aspecte de la seva cara i dels seus vestits?
Vol dir que ens comunica una cosa molt important:
-No ens equivoquem! Aquest Jesús que ha comunicat als apòstols la seva mort en creu a causa d’entregar la seva vida a favor dels pobres, dels malalts, dels pecadors,... aquest és el referent segons Déu. No mos equivoquem en concloure quina és la vida aconseguida i quina certament la desassenyada.
Aquell que sembla un fracassat, aquell que predica l’amor, la pau, l’entrega, aquest és la referència vertadera. Aquest viu el projecte de Déu. No mos equivoquem! Aquest és el Fill de Déu. A aquest hem d’escoltar i seguir.
-No ens equivoquem: “Qui vulgui salvar la seva vida la perdrà, però el qui la perdi per seguir Jesús, per viure els seus manaments i benaurances, aquest la salvarà”.
- No ens equivoquem en fixar la nostra mirada per aprendre a ser el que Déu vol a favor nostre i dels demés.
Podríem posar molts exemples:
-Aquella mare o pare de família que no sols fa feina perquè sa família tengui casa i taula preparada, sinó aquella mare o pare que transmet valors i passa temps, hores, al costat dels seus fills, dialogant, reflexionant, corregint, ajudant aprendre a demanar perdó i a donar gràcies. Perdó i gràcies a Déu i als altres. Els dos valors més importants: Paciència i temps!
-Aquell, aquella que fa costat d’una manera especial a qui té necessitat d’una ajuda, d’una paraula assenyada, d’un somriure, d’esperança...
-No, no ens equivoquem. No mos ha de ser un referent aquell que va a la seva i no es preocupa de res i de ningú, encara que sembli, aparentment, que és ell el qui té raó o que és ell el qui endevina com hem de viure.
El Papa Francesc, davant els membres d’una Congregació religiosa, va deixar els folis que tenia entre mans, i els va proposar com a programa de vida aquests tres verbs: adorar, caminar i acompanyar.
*Adorar. Els tres deixebles (Pere, Joan i Jaume) davant la referència que vivien de Jesús, van dir: “Podríem fer tres tendes, podríem quedar aquí contemplant aquesta manifestació de Déu, aquesta referència seva, aquestes persones que certament són bones i sanegen el món”.
*Caminar. Però no, convé observar i gravar, convé adorar, respectar, aplaudir, però convé fer-ho per quedar tan empeltats que sentim les ganes de baixar, caminar, progressar i viure el mateix. Viure servint, entregats...
*Acompanyar. Tots i cadascú ens hem de convertir -els va dir el Papa- en infermers i metges d’un hospital de campanya defensant els pobres, animant els tristos, acollint els immigrants...
No, no ens equivoquem. Hem de tenir clar qui han de ser els nostres referents, i qui són els qui han d’anar formant la nostra vida.
Avui que celebram el Dia del Seminari, valorem el ministeri sacerdotal. El servei que estem cridats a viure els capellans a favor de la comunitat cristiana i de cada un dels seus membres. Donem importància a la Pastoral vocacional encaminada a acompanyar vocacions religioses i sacerdotals. El Secretariat per a les vocacions organitza un Via Crucis avui a la Parròquia del Carmen de Maó amb aquesta intenció, valorar el servei, valorar la crida, la vocació a favor dels altres.