Homilia diumenge 29 de juny 2014

St. Pere i Sant Pau 

       La festa d’avui, Sant Pere i Sant Pau, ens porten a l’origen del cristianisme i a l’inici de la predicació dels que reben la tradició més original de Jesús de Natzaret. Ells són els primers fonaments de l’Església fundada per Jesús. 

       -St Pere ens fa pensar en l’apòstol que confessà a Jesús com a Fill del Déu Viu. Però també ens fa pensar amb l’apòstol de la negació. Pere encarna l’apòstol que va estimar Jesús amb l’amor íntim dels amics, amb el “philéo” “t’estim”, i no amb un amor de causa, agapáo: t’estim perquè...

       Pere és el proclamador de l’evangeli en el món jueu, un món difícil per a rebre aquest anunci, ja que la tradició jueva estava molt arrelada en la vida del poble. Pere ha de ser el nostre exemple per a confessar Jesús i retornar a ell amb humilitat, a pesar de les nostres negacions. 

       -St. Pau ens fa pensar en Saule de Tars, perseguidor de l’Església i assassí dels cristians. Pau, cridat per Jesús després de la resurrecció assumeix el repte i anuncia al món no jueu l’amor de Déu manifestat en Crist Jesús.

       Gràcies a la misericòrdia de Déu amb ell i gràcies a l seu compromís, el cristianisme es va estendre i va ser coneguda la Bona Nova en els pobles no jueus.

       Pau és l’apòstol de la inclusió de tots els pobles i de totes les persones a l’amor de Déu, és testimoni per a tota l’Església a fi de que visquem la valentia d’acceptar tothom. A tots els qui desitgin ser fidels al pla de Déu. 

       -Finalment, els termes evangèlics referits a la missió de Pere s’expressen sempre en termes d’unitat, caritat, servei i missió, mai en clau de poder, dignitat o privilegis. 

       Així entenem avui la primacia del Papa, bisbe de Roma, com a servei profètic d’unitat i de coordinació amb qui escolta, comparteix i decideix, en col·laboració amb els altres bisbes, a partir de les exigències de l’Evangeli i de les realitats del poble. L’Església descansa sobre la roca viva que és Crist. I s’edifica sobre aquest fonament i sobre les pedres dels apòstols, i les pedres vives de tots els cristians. 

       Reflexionem: estim el Papa? El Bisbe? Els escolt?...

Homilia i Pregaries del dia de Sant Joan 2014

Homilia Sant Joan - 24 de juny 2014 

       Sr. Bisbe, caixers, cavallers, germanes i germans tots, tres valors us vull recordar quan celebrant l’Eucaristia estem al cor de la festa de St. Joan. I dic que, celebrant l’Eucaristia estem al cor de les nostres festes, perquè les festes de St. Joan, tal com les coneixem i les vivim, no serien sense la convicció d’un poble que ha cuidat i madurat des de temps la seva fe, les seves esglésies, esglésies com la de St. Joan de Missa o la d’aquesta Catedral, i que ha homenejat constantment, entre d’altres santes i sants, a St. Joan Baptista celebrant l’Eucaristia.

       Aquest és el primer valor. Ses nostres festes tenen un Patró: St. Joan Baptista. Qui era? Segons l’evangeli, era fill d’Elisabeth i Zacaries. Un fill d’aquells que tenen la sort de ser desitjat i esperat pels seus pares. Joan Baptista va ser algú que va créixer tenint ganes d’escoltar i acollir la veu de Déu. Algú que, de gran, va escollir l’austeritat vivint al desert. Algú que, amb un so fins i tot més fort que el del tambor i el fabiol de les festes, que ja és dir! cridava amb força a tot un poble, mos crida avui amb força: Preparau el camí al Senyor!

       Les festes de Sant Joan ens demanen a tots els ciutadallencs i ciutadellenques que estimem les nostres famílies, que esperem amb ganes els fills que neixen a ca nostra, que siguem austers i visquem segons Déu mana.

       Aquest és el segon valor. Joan Baptista, el més gran dels profetes, va proclamar amb claredat la Paraula de Déu. La va estimar i la va transmetre. I estimar i transmetre la fe és el que ens anima també constantment el Papa Francesc i, vostè, Sr. Bisbe, que també ens ho proposa com atenció especial durant aquests dos anys pròxims. I és que la nostra presència cristiana i catequètica arreu arreu, ha de ser semblant a la bandera de les nostres festes que passeja festiva i convincent la nostra identitat com a poble per qualsevol carrer de Ciutadella i entra decidida a totes aquelles cases que li obren pacíficament les seves portes. Així també hem de passejar arreu la nostra fe, amb ganes, festivament, com aquell valor que més fa bategar el nostre cor.

       I aquest és el tercer valor. Ses nostres festes no perdran mai les seves arrels, si els qui vivim i estimam Ciutadella som capaços de viure de l’Esperit mateix de Joan Baptista. Si ens aixecam cada matí i deim: “Senyor, què vols de mi!”. Si durant el dia, com feia ell a l’ample del desert, miram el Cel i contemplant la seva bellesa, sentim com la presència Déu ens acompanya. Si, anant al llit, fem el propòsit de ser més bones persones. Açò és el que desitjava Joan Baptista quan repetia: “Convertiu-vos que Déu us espera!”. I açò és el que ens han convidat també cantant i músics d’aquesta celebració, un grup preciós de persones, just al començament: “Quan desvetllarem els cors a la veu del Déu vivent, junts retrobarem la font de la llibertat”.

       Germanes i germans, que la fe i la presència de Joan Baptista ens acompanyin sempre a tots aquells que desitjam viure i transmetre les arrels i el sentit més pregon de les nostres festes. Unes festes que ens recorden que hem de viure la fe amb ganes, i que amb ganes hem d’enfortir cada vegada més la convivència familiar que és el motor i l’ànima de la bona convivència en el nostre poble.

 PREGARIES DE SANT JOAN  24 DE JUNY 2014

 

Fabioler

      Preguem pel poble de Ciutadella. Que sempre estimi les festes de Sant Joan, que les conservi vives i les visqui tenint present i valorant les seves arrels. Açò és la melodia que escamp arreu amb el tambor i el fabiol. Preguem el Senyor. 

Caixer Fadrí

      Preguem pel jovent de Ciutadella. Que siguem sempre transmissors d’aquella sana alegria que fa possible la nostra convivència. Així ho demana la bandera que presideix les festes de Sant Joan i que jo passeig amb gust per carrers i per places. Preguem el Senyor. 

Caixer Casat

      Preguem per les famílies de Ciutadella. Que sempre visquem juntes, mos estimem, mos ajudem en qualsevol moment. Açò és el que comunica la meva presència com a Caixer Casat a les festes de St. Joan. Preguem el Senyor. 

Caixer pagès (Carlos)

      Preguem per tots els pagesos i pageses. Que la feina no demanqui mai ni al camp ni aumon. Açò és el que desitjam tots els pagesos que participam a la qualcada. Preguem el Senyor.

 

Caixer pagès (Miquel)

      Preguem tenint present Sant Joan Baptista. Que com va fer ell, noltros també valorem l’austeritat, la vida al camp, el silenci, la bellesa d’una flor o dels camps plens de blat. Preguem el Senyor. 

Caixer Noble

      Preguem per tots els qui tenen alguna responsabilitat en un camp o un altre de Ciutadella, que facin feina sense descansar a favor de tot el poble. Que siguin ells els primers en defensar l’esperit d’unes festes, les de Sant Joan, que tots esperam cada any amb gran il·lusió. Preguem el Senyor 

Caixer Capellà (Toni seminarista)

      Preguem per l’Església, pel Papa Francesc, pel Bisbe Salvador, per les vocacions cristianes i sacerdotals. Preguem perquè coneguem i acollim les arrels cristianes de Sant Joan. Preguem el Senyor

Homilia diumenge "Trinitat" 15 de juny 2014

Trinitat – 2014 

      Idea principal. Mentre les religions i filosofies humanes, com l’hinduisme i les creences orientals, ens presenten a Déu com un tot impersonal, el cristianisme ens presenta a Déu com a persona, capaç de conèixer i estimar el que ell ha creat. Cap religió havia concebut un Déu que estimés realment als humans. 

      Celebració d’avui. L’Església celebra avui el misteri més elevat de la doctrina revelada: el misteri de Déu. El catecisme ens el presenta així: Déu és Tri, Pare, Fill i Esperit Sant. Tres persones distintes i un sol Déu vertader. Misteri profund. Tan sols arribarem a conèixer-lo en el cel. 

      Flaixos d’aquest misteri:

      1.Aquest misteri que sols el comprendrem quan anem al Cel, ens serveix d’alguna cosa?. 

      R. Servir, servir, no ens serveix de gran cosa. Perquè no és Déu ni el seu misteri el que pròpiament ens ha de servir. Som noltros el qui hem de servir Déu. Demanar-nos si Déu en és útil, és caure en el criteri propi d’aquesta època: l’utilitarisme. Hi ha béns que són estimables per ells mateixos i no sé si ens serveixen de gran cosa. Avui diem: Serem honestos si l’honestedat ens serveix; serem justs si la justícia ens serveix... Els antics deien que hi havia unes virtuts que eren honestes per elles mateixes. Ho eren sense cercar la seva utilitat.

      2. Essent Déu un misteri, davant d’Ell ens sentim humils. El misteri de Déu ens col·loca al nostre lloc. Déu no pot ser posseït, Déu sols pot ser estimat i adorat. Contra la supèrbia de l’home d’avui, que creu poder dominar totes les coses, fins i tot les més sagrades, se presenta avui el misteri insondable de Déu. Misteri que reclama a la persona humana capacitat de contemplació i de silenci.

      3.Aquest misteri ens demostra l’amor que Déu ens té. Ens estima tant que ens dóna a conèixer la seva més profunda intimitat. Déu no és un solitari, Déu no és un arreplegat amb ell mateix. Déu Pare s’ha donat a conèixer amb el seu Fill. I l’Esperit de Déu habita en cadascú. Som Imatge d’Ell. Tothom mereix un gran respecte. 

      Reflexionem avui: Cap ull ha vist mai, ni cap orella ha sentit, ni ha entrat en cap pensament humà, el que Déu té preparat per als qui l’estimen” (1Co 2,9). 

      La nostra vida és fràgil, plena de contradiccions i d'incerteses: creients i no creients, vivim envoltats de misteri. Però la presència, també misteriosa de l'Esperit en nosaltres, encara que feble, és suficient per sostenir la nostra confiança en el Misteri últim de la vida que és només Amor.

Homilia Diumenge de Pentecosta 08 de juny 2014

Diumenge de Pentecosta – 8 juny 2014

      Idea principal: L’acció visible de l’Esperit Sant en l’Església, a través d’un vent impetuós, foc i llengües.

      L’Esperit Sant converteix l’Església en missionera i catòlica si tenim presents tots aquests efectes. 

      1.L’Esperit Sant és com el vent impetuós. Aquell vent que ho grana tot i neteja. Aquella alenada que ens convida a purificar-nos suprimint de rel els nostres pecats i petiteses humanes. Si l’Església no visqués, entre i entre, la força d’aquest vent que neteja, feria temps que hauria desaparegut a causa de tots els seus pecats.

      2.L’Esperit Sant també es manifesta com a foc. Foc que ens empeny a sortir a totes les perifèries existencials, com ens demana el Papa Francesc, per donar a conèixer la paraula de l’evangeli. El dia de Pentecosta neix l’Església missionera. Sempre tindrem la temptació de tancar portes i viure sense problemes. Només el foc de l’Esperit, dins nostre, ens pot apassionar per estar sempre a punt de sortir, de viure constantment desinstal·lats.

      3. L’Esperit Sant se’ns manifesta com a “llengua”. “Llengua”, no llengües com va passar a Babel que ningú es va entendre. La llengua de l’Esperit Sant ens parla de la caritat que ens uneix. És una llengua que ens ajuda i ens demana relacionar-nos per escampar el que portam dins. El que destrueix aquesta llengua són les ideologies que l’usen per a defensar-se segons els seus interessos i ambicions. 

      Fa alguns anys, el gran teòleg alemany, Karl Rahner, s'atrevia a afirmar que el principal i més urgent problema de l'Església del nostre temps és la seva "mediocritat espiritual". Aquestes eren les seves paraules: el veritable problema de l'Església és "anar fent amb una resignació i un tedi cada cop més grans pels camins habituals d'una mediocritat espiritual".

      La societat moderna ha apostat per "l'exterior". Quasi tot ens convida a viure des de fora. Tot ens pressiona per moure'ns amb pressa, gairebé sense aturar-nos en res ni en ningú. La pau no troba escletxes per penetrar fins al nostre cor. Vivim gairebé sempre en l'escorça de la vida.

      És trist observar que tampoc en les comunitats cristianes no sabem cuidar i promoure la vida interior. Molts no saben el que és el silenci del cor, no s'ensenya a viure la fe des de dins. Privats d'experiència interior, sobrevivim oblidant la nostra ànima: escoltant paraules amb les orelles i pronunciant oracions amb els llavis, mentre el nostre cor és absent.

      A l'Església es parla molt de Déu, però, ¿on i quan escoltem els creients la presència callada de Déu en el més profund del cor? On i quan acollim l'Esperit del Ressuscitat en el nostre interior? Quan vivim en comunió amb el Misteri de Déu des de dins? Quan ens deixam netejar per la força del vent de l’Esperit? Quan intentam revifar la força del seus ardor? Quan intentam transmetre’l? 

      Com és que avui tants i tantes creuen i es comprometen seriosament enmig d’una cultura secularitzada? Perquè hi ha qui es deixa endur per l’Esperit Sant: pel seu vent, pel seu foc, per la seva llengua (Els grans Papes daquest temps: Joan XXIII, Pau VI, Joan Pau II, Benet XVI, Francesc, ...)