Text de l'Evangeli (Lc 6,39-45): En aquell temps, Jesús els digué també una paràbola: «Per ventura pot un cec menar un altre cec? ¿No cauran tots dos en la fossa?
No és el deixeble superior al mestre, però, un cop instruït, cada un serà com el seu mestre.
¿Per què, doncs, veus la brossa en l’ull del teu germà, i de la biga que tens en el teu propi ull no te n’adones? ¿Com pots dir al teu germà: “Germà, deixa que et tregui la brossa que hi ha en el teu ull”, i tu no veus la biga que hi ha en el teu? Hipòcrita, treu primer la biga del teu ull, i llavors hi veuràs per treure la brossa que hi ha a l’ull del teu germà.
Perquè no hi ha arbre bo que doni fruit dolent, ni, per altra part, arbre dolent que doni fruit bo. Perquè cada arbre es coneix pel seu fruit, i de les bardisses no se’n cullen figues, ni dels esbarzers no es veremen raïms. L’home bo, del bon tresor del seu cor en treu cosa bona; i el dolent, del mal tresor en treu cosa dolenta, ja que de l’abundància del cor en parla la seva boca».
Els llibres de la “saviesa d’Israel”, primera lectura, reflexen un ideal religiós d’Israel. Els seus temes no són teològics, parlen més del comportament adequat d’una vida que s’encamini a alliberar-se de perills i dificultats. I ser fidels a lleis, a normes ètiques, és seguir el camí de Déu, de l’Aliança.
Aquests llibres (9) són deuterocanònics ja que no formen part de la Bíblia Hebrea, sinó de les bíblies catòliques: Ester, Judit, Tobit, Macabeus, Saviesa, Eclesiàstic o Siràcida, Baruc, Jeremies i Daniel
Aquest text d’avui, primera lectura, té un gran sentit antropològic ja que ens ralla de les paraules humanes. Ens diu: “La persona és provada, és coneguda, quan ralla, quan s’expressa” “Quan ralla, quan s’expressa, coneixem els seus defectes i les seves virtuts” (27,4).
A través del què diem i del com ho diem es revela quin és el nostre interior, el nostre cor. “Som provats, coneguts, segons siguin ses nostres converses”. A vegades el to i la manera de dir és més important que el discurs “objectiu”. Prou ho sabem que és així.
El llibre de l’Eclesiàstic 27,4-7 usa dues comparacions: “El forn posa a prova el terrisser” i “el fruit revela la qualitat de l’arbre”. Aquesta darrera comparació la recull també el sermó de la muntanya: “Pels seus fruits els coneixereu” (Mt 7,16).
L’evangeli segueix avui també amb aquest to sapiencial, saviesa en la vida. Jesús mos convida per açò, i com la primera lectura, a la reflexió. Ell és presenta com un mestre ple de saviesa que ensenya a “saber estar en la vida”.
Jesús mos fa veure com hi ha qui es creuen “mestres de la llei” i són cecs, mancats de llum, perquè no compleixen el que diuen. I Jesús mostra als seus deixebles que açò també els pot passar a ells. I els fa unes reflexions plenes de seny que hem de recollir noltros avui:
*Hem de tenir present que “l’únic mestre és Déu”, és “Jesús”. Sols a ell hi hem d’estar atents totalment. Els altres els hem d’escoltar, però no totalment.
* No hem de fer judicis temeraris, i manco si els fan creure que ells són superiors moralment: “per què veus l’esquerda que hi ha a l’ull del teu germà i no veus la que hi ha en el teu?”. Més que examinar als altres mos hem d’examinar a noltros mateixos.
*Ens hem de fixar quin són els fruits que cadascú dona. Qualsevol pagès sap que els fruits tenen a veure directament amb l’arbre que els produeix. No podem esperar d’un mal comportament un fruit beneficiós. Ja ens convé prou ben escollir amics i companys.
* I, finalment, Jesús els convida a tenir present el nostre interior, d’ell sorgeixen les nostres obres, les nostres paraules. I afirma: “Del que hi ha al cor, la boca en parla”. Ho dèiem diumenge passat: Cuidem la nostra interioritat.
En conclusió, no es tracta de ser grans oradors quan rallam. Es tracta de ser benvolents, bones persones, tenir actitud constant de fer el bé, una inclinació de cap a tot el que és bo. D’intentar regalar als altres el que és edificant, bell, sublim. Ja que les paraules i les actituds han de sanejar i no humiliar, no han d’ofendre, han de crear amistat, generar fraternitat.
A ningú es convenç sense sinceritat, sense alegria, sense un bon testimoni.