Text de l'Evangeli (Lc 13,1-9): I per aquest mateix temps es van presentar alguns que l’informaren sobre el fet dels galileus, la sang dels quals Pilat barrejà amb la dels sacrificis d’ells. I en resposta els digué: «¿Penseu que aquests galileus eren més pecadors que tots els galileus, perquè han patit tals coses? No, us dic; però si no us convertiu, tots us perdreu de manera semblant. O aquells divuit sobre els quals caigué la torre de Siloè i els matà, ¿penseu que també ells eren més culpables que tots els homes que habitaven a Jerusalem? No, us dic; però si no us convertiu, tots us perdreu de manera semblant».
I els proposava aquesta paràbola: «Un tenia una figuera en la seva vinya, i anà a buscar-hi fruit, i no n’hi trobà. I digué al vinyater: “Mira que són tres anys que busco fruit en aquesta figuera i no n’hi trobo: talla-la. Per què, a més, ha d’esgotar la terra?”. Però ell, responent, li digué: “Senyor, deixa-la encara aquest any, fins que hi hauré cavat entorn i hi hauré tirat fem, per si dona fruit en endavant, i si no, la tallaràs”».
Déu sempre fa el que pot perquè l’escoltem. L’exemple que mos posa avui la lectura de l’Èxode és el de Moisès. Es serveix des foc que hi ha i no s’apaga entre un conjunt de mates i d’arbuts (bardissa). I quan Moisès, empès per aquest fet tan especial i que crida la seva atenció, està en disposició d’escoltar Déu, Déu pronuncia el seu nom: “Moisès, Moisès”. Déu sempre mos té present a tots, però no deixa mai de tenir-nos present a cadascú perquè a cadascú mos fa una crida especial.
Moisès diu a Déu amb una actitud super atenta: “Aquí em teniu!”. I quan s’ha posat en predisposició d’escoltar Déu, acull el que Déu li diu: “Jo som el Déu del teu pare, el Déu d’Abraham, el Déu d’Isaac, el Déu de Jacob”.
Amb aquestes paraules, Déu col·loca a Moisès en una actitud d’escolta total (Jo som el Déu de tots, escolta!). I què escolta Moisès? Moisès escolta quin és el tarannà de Déu, la seva forma de ser. I Déu es dona a conèixer així: “He vist les penes del meu poble i el sentit el clam que li arranquen els causants del seu patiment. Baixaré per alliberar-los”.
Qui és Déu? Déu és aquell que té un projecte humà molt clar: No vol que el poble patesqui i manco a causa d’alguns que, pels seus interessos particulars, o més o manco generals o nacionals, els fan patir, els exploten, els converteixen en esclaus, en persones sense dignitat, sense llibertat.
L’orant del salm 102 viu explícitament aquesta forma de ser de Déu i per açò va dient:
-“Beneeix el Senyor ànima meva, no t’oblidis dels seus favors”. No t’oblidis dels favors que et fa Déu gràcies a tantes situacions i persones que t’acompanyen en les teves necessitats, necessitats de tot ordre.
-“Ell et perdona les culpes, et cura de tota malaltia, et rescata de la mort a tot nivell, ell et sacia d’amor entranyable”. Déu no vol que ningú no es senti ni estimat ni valorat.
-“El Senyor és compassiu i benigne, ell fa justícia als oprimits”.
Qui és Déu? Sant Pau ho accentua avui, i a la seva manera, a la carta als corintis: “A Déu no li són agradables les accions que duen a terme tots aquells que oprimeixen al poble essent amics de mentides, d’estafes, de ganes d’enriquir-se a costa d’armes, de fer la guerra, de sentir-se prepotents...” Totes aquestes accions no són agradables a Déu.
I l’evangeli, si volem seguir el tarannà de Déu, ens aconsella:
*Convertiu-vos, feis-vos agradables a Déu. Prou accions d’uns en contra dels altres!
*Tallau, no faceu cas d’aquelles actituds, d’aquelles persones, d’aquelles figueres de la vinya que no donen fruit.
*Intentau cavar la terra i afamar-la, eduqueu-vos en el bé i educau a favor d’actuar correctament amb tothom. Avam si, gràcies a una bona educació, uns i altres donam fruit. Donar bon fruit a favor de tots és el que realment importa.
I avui, per tot el que comentam, som convidats a fer una pregària semblant a aquesta que més o manco insinua el llibret de la “Missa de cada dia”:
“Senyor, desperta en mi el desig profund de conèixer qui ets.
“Fe-me entendre que conèixer-te és deixar-me transformar per l’escalf del teu amor que abraça tothom.
“Ensenya’m a saber veure, escoltar i deixar-me commoure pel sofriment del món”.
“I ensenya’m, sobretot, a saber respondre com Moisès: “Aquí em tens. Vull posar-me al servei dels meus germans, de tots, però sobretot dels més necessitats”.