Homilia diumenge 23 de febrer 2025

 

Diumenge 7 (C) de durant l'any

 

Text de l'Evangeli (Lc 6,27-38): En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «A vosaltres que m’escolteu, us dic: estimeu els vostres enemics, feu bé als qui us avorreixen. Beneïu els qui us maleeixen, pregueu pels qui us calumnien. A qui et pega en una galta, para-li l’altra. I a aquell que et pren el mantell, no li neguis la túnica. A tot el qui et demani, dona-li; i al qui et pren allò que és teu, no l’hi reclamis. I tal com vulgueu que facin amb vosaltres els homes, feu amb ells de manera semblant. I si estimeu aquells qui us estimen, quin mèrit tindreu? Perquè també els pecadors estimen els qui els estimen. I si feu bé a aquells qui us fan bé, quin mèrit tindreu? Perquè també els pecadors fan el mateix. I si feu un préstec a aquells dels quals espereu rebre, quin mèrit tindreu? Perquè també els pecadors presten a pecadors amb la intenció de rebre el mateix.

Estimeu, però, els vostres enemics i feu bé i doneu a préstec sense esperar retorn, i la vostra recompensa serà molta, i sereu fills de l’Altíssim, perquè ell és benigne amb els ingrats i dolents. Sigueu misericordiosos com el vostre Pare és misericordiós. I no jutgeu i no sereu jutjats; i no condemneu i no sereu condemnats. Perdoneu i sereu perdonats; doneu i us donaran, i us tiraran a la falda una bona mesura, atapeïda, sacsejada, sobreïxent, perquè amb la mesura amb què mesureu, sereu tornats a mesurar».

 

HOMILIA

 

 

Avui l’evangeli es ajuda a comprendre què vol dir i què ens demana el fet de ser creats a imatge i semblança de Déu, d’un Déu que és amor.

            Per açò, les lectures d’avui ens conviden a actuar com a fills de Déu, que és totalment diferent a actuar com a pecadors, com a persones que no tenen present el seu “ser imatge de Déu”.

            Som imatge de Déu, actuam com a fills de Déu, quan som capaços, que no és fàcil, d’estimar els enemics, els qui ens han fet o ens fan mal, els qui no ens agreeixen el bé que els feim. I és que Déu Pare, del qual en som imatge i fills, és compassiu, és “bo amb els desagraïts i amb els dolents”.

            Quin resultat ens durà actuar tal com Déu és i no tenir per referència el mal? El resultat serà que anirem esborrant, suprimint l’espiral de violència i construirem la concòrdia al nostre entorn.

            Suprimir l’espiral de violència i construir la concòrdia, prou ho sabem històricament i per realitats presents, no és gens fàcil. Per açò prou ens convé prendre consciència, reconèixer i estimar:

-        Que som imatge de Déu

-        Que som els seus fills

-        Que el nostre estil de vida ha de ser el de Déu

-        I que açò és pretendre metes altes

-        Metes tan altes que sense que ell ens ajudi, que sense que el tinguem present, gràcies al diàleg amb Ell i a la nostra comunió amb Ell, no és fàcil, realment.

Sense aquesta consciència, no haguera estat fàcil a David no matar a Saúl, que anava contra d’ell, com li demanava Abisai. David no el mata, perquè reconeix en Saul l’Ungit de Déu, Déu present en ell.

L’exhortació directa que ens fa Jesús avui a l’evangeli ens demana que ens interessi per damunt de tot criteri i sentiment personal, voler actuar tal com Déu actua i, per açò:

-Estimar l’enemic

-Fer el bé al qui ens odia

-Beneir a qui ens maleeix

-Pregar per qui ens persegueix

            La conclusió és la regla d’or que ens proposa avui l’evangeli de Lluc: “No facis a un altre el que no vols que ell et faci amb tu

            Idò, germans i germanes:

-        Siguem misericordiosos

-        No jutgem

-        Perdonem

La perfecció de Déu es manifesta en la seva absoluta capacitat de misericòrdia. La perfecció de Déu es manifesta en obrar bé per mal. Obrant bé en lloc de mal, manifestam qui és el nostre Pare, a qui pertany la nostra filiació.

Homilia diumenge 16 de febrer 2025

 

Diumenge 6 (C) de durant l'any

 

Text de l'Evangeli (Lc 6,17.20-26): En aquell temps, Jesús baixant amb ells [els seus deixebles], va aturar-se en un indret pla. I hi havia una gran multitud dels seus deixebles, i una gran gentada del poble de tota la Judea i Jerusalem i del litoral de Tir i Sidó.

I ell, alçant els ulls vers els seus deixebles, deia: «Benaurats els pobres, perquè és vostre el regne de Déu. Benaurats els qui ara teniu fam, perquè sereu saciats. Benaurats els qui ara ploreu, perquè riureu. Benaurats sereu quan us avorriran els homes, i us bandejaran, i us ultratjaran, i rebutjaran el vostre nom com a dolent a causa del Fill de l’home. Alegreu-vos-en en aquell dia i exulteu, que la vostra recompensa és gran en el cel, perquè d’aquesta manera feien amb els profetes els seus pares.

Però, ai de vosaltres, els rics, perquè teniu la vostra consolació! Ai de vosaltres els qui ara esteu saciats, perquè tindreu fam! I ai de vosaltres els qui ara rieu, perquè estareu de dol i plorareu! Ai, quan diran bé de vosaltres tots els homes! Aquestes coses feien amb els falsos profetes els pares d’ells».

Homilia diumenge 09 de febrer 2025

 

Diumenge 5 (C) de durant l'any

 

 

Text de l'Evangeli (Lc 5,1-11): I s’esdevingué, quan la gent s’aglomerava al seu voltant [de Jesús] per a escoltar la paraula de Déu i ell s’estava dret junt al llac de Genesaret, que veié dues barques parades a la vora del llac. Els pescadors n’havien baixat i rentaven les xarxes. Pujà en una de les barques, que era de Simó, i li va demanar que l’apartés una mica de terra, i assegut, de la barca estant, ensenyava les multituds.

Quan acabà de parlar, digué a Simó: «Guia mar endins, i caleu les vostres xarxes per a la pesca». Simó li contestà: «Mestre, ens hi hem escarrassat tota la nit sense agafar res, però en la teva paraula calaré les xarxes». Ho van fer i reuniren una gran quantitat de peixos, i les xarxes se’ls esquinçaven. Feren senyes als companys que eren a l’altra barca perquè vinguessin a ajudar-los. Vingueren i ompliren les dues barques, de tal manera que gairebé s’enfonsaven. I havent-ho vist Simó Pere, es llançà als genolls de Jesús, dient: «Aparta’t de mi, que soc un home pecador, Senyor». És que l’estupor s’havia apoderat d’ell i de tots els qui eren amb ell per la pescada dels peixos que havien fet; i de manera semblant també Jaume i Joan, fills de Zebedeu, els quals eren socis de Simó. I Jesús digué a Simó: «No tinguis por, d’ara en endavant seran homes que agafaràs». I tornades a terra les barques, deixant-ho tot, el seguiren.

 

 

 HOMILIA

 

Com diuen els comentaris de “La Missa de cada dia”:  Jesús es fa present en la vida quotidiana de Pere i dels seu companys pescadors. Primer, demanant una barca per predicar quan havien acabat la feina i rentaven les xarxes. En açò cap problema. Jesús ensenya a la gent assegut a la barca. Però quan demana d’anar mar endins per pescar, posa a prova l’orgull de Pere, pescador expert, perquè s’havien esbravat tot es vespre sense pescar res.

            Però..., la confiança i l’amistat fan miracles en Pere i els seus companys, tot i que estesin convençuts que el que demanava Jesús d’anar mar endins per pescar era un despropòsit, seria un fracàs. La confiança i l’amistat en Jesús, frenen les seves evidències i obren una escletxa a l’esperança: “Perquè tu ho dius, calarem les xarxes de nou i mar endins”. I què en resulta? Resulta que Pere i tots els seus companys es sorprenen “perquè agafaren tant de peix que les xarxes s’esquinçaven”.

            Què en podem treure avui d’aquest missatge evangèlic?

            Com Pere i els seus companys, també noltros, en diversos àmbits de la nostra vida, experimentam el desànim que ens provoquen les diverses dificultats, també les pastorals. Desànim pastoral  i cristià veient el cas que en fan de la fe i de les celebracions alguns membres de la nostra família; els resultats que veiem duent a terme algunes activitats de la Parròquia; sospesant el temps, i el que rebem,  de la dedicació que vivim a favor de la catequesi d’infants i familiar, de la catequesi d’adults i Vida creixent, de tot el que diem i celebram a l’Eucaristia de cada diumenge, o de les nostres converses amb pares que batien els seus fills, amb persones majors que demanen el baptisme o la confirmació... O, i entrant a un altre àmbit,  veient com augmenten els avortaments (                ), la crisi psicològica entre joves, la dificultat de trobar una casa assequible pels qui en cerquen...

            Els camins que de nou ens proposa Jesús, els trobam inicialment  com Pere, uns despropòsits, o sentim que no arrenjarem massa cosa. Són camins que contradiuen les nostres certeses. Però..., gràcies a la confiança que ens dona Jesús, no perquè ho veiem clar o raonable, tornam a tirar les xarxes. Tornam a convidar a la catequesi, a l’Eucaristia, a l’estima per la vida que neix, a l’acompanyament que mereixen els joves, a l’atenció que hem d’oferir a les persones grans...

            De totes aquestes consideracions entorn de la Paraula de Déu d’avui, què en pescam, què en treiem? Que el que realment convé no és posar en primer lloc la nostra confiança en activitats, sinó en sentir-nos profundament tocats per la presència i la Paraula de Déu.

            Quan vivim la pregària, i en ella exposam a Déu li amb total confiança el què sentim i el què vivim, escoltam com Jesús ens diu, com va dir a Pere i als seus companys, o com ha dit a molts durant les diverses èpoques de la història humana: ”No tenguis por, no tingueu por”. “Tornau a tirar les xarxes”.

            On hem de posar la nostra atenció en primer lloc? L’hem de posar en la pregària, en la nostra confiança en Déu. El que importa és que, tot confiant en Ell, sapiguem dir com Maria, com Pere, com els apòstols, com el Papa, com el bisbe, com tants i tantes: “Aquí em tens!”

            “Aquí em tens!” a pesar de la meva, de la nostra fragilitat i a vegades del meu i del nostre cansament. “Aquí em tens!” perquè, en el fons, confiï més en Tu, en Vós Senyor, que en els meus càlculs o moments puntuals.

            Demanem avui que no ens cansem de tirar de nou les xarxes confiant més en Déu que en noltros mateixos, confiant més en Ell que ens les nostres forces i activitats o institucions.

            La pregària, la confiança en Déu,  ha de ser prioritària per a no deixar mai de tornar a tirar les xarxes. “Aquí en tens!” “En nom teu tiraré de nou les xarxes mar endins!”