Homilia diumenge 26 de gener 2025

 

Diumenge 3 (C) de durant l'any

 

Text de l'Evangeli (Lc 1,1-4;4,14-21): Ja que molts han intentat d’ordenar la narració de les coses que s’han complert entre nosaltres, tal com ens les van transmetre els qui des de l’inici en foren testimonis oculars i ministres de la paraula, m’ha semblat també a mi, després d’haver-ho seguit tot des del principi amb precisió, d’escriure-t’ho per ordre, òptim Teòfil, perquè coneguis bé la fermesa de tot allò en què has estat instruït.

I retornà Jesús per la virtut de l’Esperit a la Galilea. I la seva fama s’escampà per tota la regió. I ell ensenyava en la sinagoga d’ells, glorificat de tots.

I vingué a Natzaret, on s’havia criat, i entrà, segons el seu costum, el dissabte a la sinagoga, i s’aixecà a llegir. Li fou ofert el volum del profeta Isaïes, i desenrotllant el volum trobà el lloc on estava escrit: L’Esperit del Senyor és sobre mi. Ell per a això m’ha ungit, per a evangelitzar els pobres. M’ha enviat a predicar als captius l’alliberament i als cecs la visió, per deixar els oprimits en llibertat, per predicar un any de gràcia del Senyor.

I havent enrotllat el volum, el tornà al ministre i s’assegué. I els ulls de tots en la sinagoga estaven fits en ell. I començà a dir-los: «Avui s’ha complert aquesta Escriptura en les vostres orelles».

 

HOMILIA

Avui, tenint present la importància de la Paraula de Déu, per açò som convidats a demanar perdó quan l’escoltam indiferents, o mos oblidam de mantenir una relació viva amb ella.

            Jo crec que som convidats a animar-nos a fer-nos constantment i vivament amb la Paraula de Déu llegint-la i meditant-la a casa, participant de l’Eucaristia els diumenges i almanco algun dia cada setmana, formant part de la catequesi d’adults, de la pregària contemplativa...

            Com a comunitat cristiana mos hem de convertir en una escola de germans i germanes atents a la Paraula de Déu per fer-la vida comunitàriament i personalment. Depèn del nostre testimoni i presència que la Paraula de Déu, per a molts que la desconeixen personalment, sigui una Bona Notícia, una paraula que valgui la pena conèixer-la i viure-la.

            La lectura d’avui del llibre de Nehemies ja ens assenyala la importància del Llibre de la Llei pel poble d’Israel: “El sacerdot Esdres en presència del poble reunit a la plaça l’anava llegint del matí fins el migdia”. I assenyala: “Tot el poble escoltava atentament la seva lectura. Esdres el llegia ben clar i alguns levites exposaven (com ara feim a l’homilia) el seu sentit”. La lectura de la Paraula tenia per ells una intenció: “No us entristiu, que el Senyor sigui la vostra força”. És per açò que l’orant (salm 18) s’expressa així: “Es perfecta la llei, la Paraula del Senyor, l’ànima hi descansa.

La primera lectura es converteix en lliçó avui per a tots: Pels qui l’anuncien, pels qui l’escoltam, pels qui exposen el seu sentit.

I la segona lectura, primera carta de sant Pau als cristians de Corint, observa que tots, segons la nostra manera de ser, segons les nostres capacitats, hem d’escoltar i viure la Paraula d’una manera personal perquè tots, formant part d’un sol cos, som membres diferents que actuen a favor de tots. Són necessaris els nostres compromisos diferents segons circumstàncies i qualitats.

I l’evangelista Lluc, mos comunica la raó de perquè ell ha volgut escriure l’evangeli  que li pertany: “Perquè coneguis -diu al culte Teòfil- la solidesa de l’ensenyament que has rebut”. Paraula de Déu que Jesús mateix llegia a les Sinagogues, i a la seva Sinagoga de Natzaret, afirmant: “Açò que sentiu és el que es compleix amb mi”.

Estar atent a la Paraula de Déu és estar atent a Jesús.

El Papa Francesc desitja que el tercer diumenge del temps ordinari, avui, es celebri el “Diumenge de la Paraula” a fi que tots els catòlics prenguem consciència de la necessitat que tenim d’una bona formació bíblica. Portem al cor la necessitat de la lectura, de la reflexió sobre ella, i de la pregària amb la Paraula de Déu.

Paraula i obres han d’anar unides en cadascú de nosaltres. A Jesús no sols li preocupa la fam de pa, també: “La fam de tota Paraula que surt de la boca de Déu” (Mt 4,4). La riquesa material i la riquesa espiritual s’han de complementar. Obres i formació i vivència de la Paraula.

Que no ens costi tant ni donar raó de la nostra fe en Jesucrist davant qualsevol entorn.

Homilia diumenge 19 de gener 2025

 

Diumenge 2 (C) de durant l'any

 

 

Text de l'Evangeli (Jn 2,1-12): I al dia tercer se celebrà un casament a Canà de la Galilea, i la mare de Jesús hi era. I també hi fou convidat Jesús amb els seus deixebles. I en faltar vi, la mare de Jesús li diu: «No tenen vi». I li diu Jesús: «Què ens fa a tu i a mi, dona? Encara no ha arribat la meva hora». Diu la seva mare als servidors: «Tot el que us digui, feu-ho».

Hi havia allí sis gerres de pedra col·locades per a la purificació dels jueus, i en cada una hi cabien dues o tres mesures [de quaranta litres cada una]. Els diu Jesús: «Ompliu d’aigua les gerres». I les ompliren fins dalt. I els diu: «Traieu-ne ara i porteu-ne al mestre-sala». I li’n portaren. Així que el mestre-sala va tastar l’aigua convertida en vi -no sabia d’on era, però els servidors, que l’havien tret, sí que ho sabien-, crida l’espòs, i li diu: «Tothom posa primer el bon vi i, quan ja estan beguts, el pitjor. Tu has guardat el bon vi fins ara». Aquest, que fou el primer dels signes de Jesús, el va fer a Canà de la Galilea, i manifestà la seva glòria, i cregueren en ell els seus deixebles.

Després d’això baixà a Cafarnaüm, ell i la seva mare i els seus germans i els seus deixebles, i es quedaren allà no gaires dies.

 

HOMILIA

 

 

          

  Uns i altres cercam signes que ens permetin veure Déu i reconèixer-lo. Signes que l’evangeli anomena miracles. El primer d’ells és el de les noces de Canà.

            Quin significat té aquest miracle, aquest signe? A més de convertir en vi s’aigua, és un signe de la caritat de Déu, de l’amor de Déu. Allà on hi ha amor, allà hi ha Déu.

            Déu és amor (Jn 4, 8-16), i allà on hi ha Jesús els signes de l’amor de Déu són evidents.

            El signe, el miracle, més evident de Déu és Jesús. La seva persona, la seva vida, la seva predicació, l’acollida que dona als pecadors, la seva austeritat, la seva misericòrdia... Tots aquests signes i presències ens posen davant Déu i ens parlen d’Ell.

            Quan Felip li diu: “Senyor, mostran’s al Pare i en tenim prou”. Jesús li respon: “Felip, fa tan de temps que visc amb voltros i encara no em coneixes? Qui em veu a mi ha vist al Pare” (Jn 14, 8-9). Volem veure Déu, el volem conèixer? Mirem, contemplem, observem, fe-nos propers de Jesús i de tots els seus signes i gests d’amor.

            Intentem passar una estona i descobrir els signes d’amor que vivim al nostre costat i arreu. Són presències de Déu. L’amor en el cau familiar, entre amics, a la parròquia, al carrer... Són signes de Déu. Fer es dinar en gust, posar taula, fer net sa casa, fer tot açò amb amor, és presència de Déu. Acompanyar algú, escoltar-lo, ajudar-lo... és presència de Déu.

Observant avui les noces de Canà, que ens surti aquesta pregària: “Que la nostra Església, Senyor, tengui les actituds de Maria, la primera persona atenta a la mancança d’aquelles noces: “S’han acabat es vi. No tenen vi”.

Com Maria, tinguem el nostre cor obert i la nostra capacitat de sentir com a nostres cada un dels problemes i mancances que hi ha en noltros mateixos, en el nostre entorn, en el món. I intentem ser servidors per intentar satisfer aquestes mancances que exclouen a tants del banquet de la vida.

A cada Eucaristia Jesús converteix s’aigua de ses nostres misèries i sofriments en el vi de la seva gràcia poderosa i festiva. I mos convida a un compromís: servir, fer feina perquè a ningú li falti el vi de l’amor, de l’atenció, de l’escolta.

No passem per la vida superficialment, prestem atenció. Adoptem un compromís a favor d’algú, de la família, d’una entitat, de la parròquia...

 

Homilia diumenge 12 de gener 2025

 

El Baptisme del Senyor (C)

 

 

Text de l'Evangeli (Lc 3,15-16.21-22): En aquell temps, el poble vivia en l'expectació, i tots pensaven en els seus cors sobre Joan si potser era ell el Crist, Joan respongué, dient a tots: «Jo, certament, us batejo amb aigua, però en ve un altre més fort que jo, del qual no soc digne de desfer-li la corretja de les sandàlies. Ell us batejarà amb l’Esperit Sant i el foc».

I s’esdevingué, quan era batejat tot el poble, que també Jesús fou batejat. I estant en oració, s’obrí el cel i baixà l’Esperit Sant en aparença corporal, com un colom, damunt d’ell, i se sentí una veu del cel: «Tu ets el meu Fill, l’estimat, en tu m’he complagut».

 

 

 HOMILIA

 

 

Avui tenim present i celebram la importància que té el Baptisme en la vida de Jesús. El que en principi era un gest d’humilitat i solidaritat amb el poble d’Israel com a signe de conversió, esdevé el gran sagrament de la seva unció i missió messiànica.

            L’Esperit en pren possessió d’ell i li provoca dues experiències que viurà també tot el poble d’Israel i noltros avui també, any 2025: “Jesús és el Fill estimat de Déu” (L’hem de tenir present, escoltar-lo atentament i amb ganes que la seva presència i paraula arreli en la nostra vida), i Jesús és “l’enviat a establir el Regne de Déu a la terra”, que és un Regne d’amor i de pau.

            L’evangeli recull els efectes del seu baptisme: “Va passar per tot arreu fent el bé, donant salut, i alliberant des mal, des pecat, d’obrar malament”.

            I tot açò ho fa, ho veiem respirar ja en el profeta Isaïes, combinant la veritat, la claredat, amb un llenguatge i amb unes actituds delicades, cordials, prudents, assenyades. Isaïes ho expressa així: “Aquí teniu el meu servent, el meu estimat. No crida, ni alça la veu, no romp la canya esqueixada, no apaga la flama del ble que vacil·la; porta el dret, la veritat amb fermesa, sense vacil·lar, fins implantar-lo a la terra”.

            I el Senyor, continua dient a Isaïes i mos ho recordam també avui  amb unes paraules semblants, també la lectura dels Fets dels apòstols: “T’he crid bondadosament, et prenc per la mà, t’he configurat i et destin a ser aliança des poble, llum de les nacions, per tornar la vista a qui han quedat cecs, per alliberar de la presó i del calabós els qui viuen a la fosca”.

            Tots els batiats estem cridats a reproduir en les nostres vides aquest estil de Jesús. I crec que hi estem enguany d’una manera molt especial quan celebram l’any jubilar, que ha de ser un any de reconciliació amb Déu i amb els altres.

            Visquem avui i donem gràcies a Déu pel nostre baptisme, i convidem a altres a batiar-se en senyal de que sentin la crida que els fa Déu a obrar el bé, a transmetre salut, a alliberar.

            Personalment el vaig rebre un 18 d’octubre quan encara no en podia ser conscient, però va ser el meu baptisme, i és el de molts, fruit preciós d’un entorn familiar i eclesial que hem d’agrair, que agraesc.

            Quin regal més gran fem a la família quan en ella sembram les ganes de conèixer la crida que ens fa Déu a obrar el bé i a ser signes de salut en tots els nivells. Dissabte, dia 4, llegia al Diari Menorca un article d’Abderrahim Ouadrassi, President d’Euro-Àfrica, que deia: “Avui existeixen en el món més de 50 conflictes armats i actius”. I ratificava: “La vertadera batalla no és només contra les notícies falses, sinó contra un sistema educatiu que, en molts caos, no prepara a les noves generacions per a discernir la veritat en un món saturat d’informacions. L’educació ha de ser la nostra principal defensa”. “No és tracta només de mostrar habilitats tècniques, sinó d’inculcar valors com l’empatia, la col·laboració i el pensament crític”.

            Quin regal més gran fem a la família i a la nostra presència a la Parròquia i arreu, quan educam en valors. En valors que respira i transmet el baptisme: fer el bé, descobrir Déu, estimar tothom educant en la veritat i en la cordialitat.

            Visquem el baptisme. Captem la seva importància. Donem-ne gràcies a Déu per haver-lo rebut, i demanem avui que visquem el que significa estar batiats: Reconèixer que Déu és Pare de tots i tots som germans, i a tots ens hem de respectar.