Homilia diumenge 20 d'Abril 2025 "DIA DE PASQUA"

 

Diumenge de Pasqua (Missa del dia)


Text de l'Evangeli (Jn 20,1-9):
El primer dia de la setmana Maria la Magdalena anà molt de matí al sepulcre, quan encara era fosc, i veu la pedra treta del sepulcre. Se’n va corrent a Simó Pere i a l’altre deixeble a qui estimava Jesús, i els diu: «Han pres el Senyor del sepulcre i no sabem on l’han posat!». I sortí Pere amb l’altre deixeble, i anaren al sepulcre. Corrien tots dos al mateix temps, però aquell altre deixeble corregué per davant de Pere més de pressa, i arribà el primer al sepulcre. I havent-se inclinat, veié els llenços caiguts però no hi entrà. Vingué després també Simó Pere, que el seguia, i entrà al sepulcre i veié els llenços caiguts; i el sudari que havia estat al seu cap no caigut com els llenços, sinó a part, enrotllat en un lloc. I llavors entrà també l’altre deixeble que havia arribat el primer al sepulcre, i veié i cregué; ja que encara no havien entès l’Escriptura: que ell havia de ressuscitar d’entre els morts.
 
 
 
HOMILIA
 
 


Avui ens unim a l’Anunci de Pasqua, que vam cantar ahir vespre, i diem que Crist havent superat traïcions, dificultats, passió i mort, ha ressuscitat. I per açò, ens surt del cor dir:

-Exultin de joia els àngels del cel  -Que la terra també s’ompli d’alegria

-Que també s’alegri l’Església.

 

I és que:

-Jesucrist ha pagat per noltros el deute que Adam va contreure

-Aquest és el dia que ha esvaït la tenebra del pecat, del mal

-Aquest és el dia que regala gràcia als qui creuen en Jesús

-Aquest és el dia que fa enfora el pecat, que renta les culpes, que fa innocents als caiguts, que torna l’alegria als entristits, que dissipa els odis, que restableix la concòrdia, que converteix les nacions.

Avui, la flama d’aquesta columna de cera que és el Ciri Pasqual, crema en honor de Déu i en agraïment a Déu, perquè els humans ens hem retrobat amb Déu.

Tenint present les lectures de la Vigília d’ahir i d’avui, som convidats:

-Amb la del Gènesi, a donar gràcies a Déu, perquè existeix la llum, perquè la terra produeix vegetació, perquè els humans hem estat creats a semblança de Déu, perquè la naturalesa està plena de saviesa.

-Amb la lectura de l’Èxode, a lloar Déu, Ell és el nostre Pare i l’hem d’enaltir. Ell ha desfet l’enemic, ha desfet el mal.

-Amb la lectura d’Isaïes, a cercar el Senyor, a invocar-lo. A que els injustos abandonin els seus camins, i els mals homes els seus propòsits. I és que, els seus pensaments no són els de Déu, i els seus camins tampoc són els de Déu.

-Amb la lectura de sant Pau: A que els batiats emprenguem una nova vida i no siguem esclaus del pecat. A que cerquem allò que és de dalt on hi ha el Crist, no allò que és de la terra.

-Amb la lectura de l’evangeli de Lluc: “A no cercar entre els morts, entre el que no té valor de res, aquell que viu! Jesús ha ressuscitat i  no hi és entre el que sols tenen una visió terrenal, mundanal.

-I amb la lectura de l’evangeli de Joan, avui:”Entendre que segons les Escriptures, Jesús havia de ressuscitar d’entre els morts, i ha ressuscitat”.

És per açò, que la litúrgia de Pasqua, ens convida a renovar les promeses del baptisme, mos convida emprendre una vida nova:

-A renunciar a totes les seduccions del mal, perquè el pecat ja no domini més en noltros.

-A creure i viure per a Déu, Pare de tots i creador del Cel i de la Terra

-A creure en Jesucrist que patí i fou sepultat i que ressuscità d’entre els morts

-A creure en l’Esperit Sant, en l’Església catòlica, en la comunió dels sants, en el perdó dels pecats, en la resurrecció i la vida perdurable.

          

Homilia dissabte vigilia de Pasqua 19 d'abril 2025




VIGÍLIA I DIA DE PASQUA

          Davant el que vivim i som, sols tindrem una visió esperançada si afirmam avui, de cor i en convicció, que Crist ha ressuscitat després d’haver superat traïcions, dificultats, passió i mort. Per açò, amb l’Anunci de Pasqua que hem viscut durant aquesta Vigília, hem proclamat:

-Exultin de joia els àngels del cel

-Que la terra també s’ompli d’alegria

-Que també s’alegri l’Església

I és que:

-Jesucrist ha pagat per noltros el deute que Adam va contreure

-Aquesta és la nit que ha esvaït la tenebra del pecat, del mal

-Aquesta és la nit que regala gràcia als qui creuen en Jesús

-Aquesta és la nit que fa enfora el pecat, que renta les culpes, que fa innocents als caiguts, que torna l’alegria als entristits, que dissipa els odis, que restableix la concòrdia, que converteix les nacions.

Avui, la flama d’aquesta columna de cera que és el Ciri Pasqual, crema en honor de Déu i en agraïment a Déu, perquè els humans ens hem retrobat amb Ell, amb Déu.

Així, tenint present les lectures d’aquesta Vigília, som convidats:

-Amb la del Gènesi, a donar gràcies a Déu, perquè existeix la llum, perquè la terra produeix vegetació, perquè hi ha animals que neden i uns altres que caminen i volen, perquè els humans hem estat creats a imatge i semblança de Déu, perquè la naturalesa que ens rodeja està plena de saviesa.

-Amb la lectura de l’Èxode, a lloar Déu, Ell és el nostre Pare i l’hem d’enaltir. Ell ha desfet l’enemic, ha desfet el mal.

-Amb la lectura d’Isaïes, a cercar el Senyor, a invocar-lo. A que els injustos abandonin els seus camins, i els mals homes els seus propòsits, que tots ells es converteixin al Senyor, que tornin a Déu. I és que, els seus pensaments no són els de Déu, i els seus camins tampoc són els de Déu.

-Amb la lectura de sant Pau: A que els batiats emprenguem una nova vida, que ara endavant no siguem esclaus del pecat. Si morim al pecat, viurem amb Déu.

-Amb la lectura de l’evangeli de Lluc: “A no cercar entre els morts, entre el que no té valor de res, aquell que viu! Ha ressuscitat, no hi és entre el que sols tenen i viuen una visió terrenal, mundanal.

És per açò, que la litúrgia d’aquest vespre, ens convida a renovar les promeses del baptisme, mos convida a que emprenguem el camí d’una vida nova:

-A renunciar a totes les seduccions del mal, perquè el pecat ja no domini més en noltros.

-A creure i viure per a Déu, que és Pare de tots i creador del Cel i de la Terra

-A creure en Jesucrist que patí i fou sepultat i que ressuscità d’entre els morts

-A creure en l’Esperit Sant, en l’Església catòlica, en la comunió de tots els sants, en el perdó dels pecats, en la resurrecció i la vida perdurable.

          Visquem el missatge d’aquest vespre, d’aquesta Vigília, dient junts:                            

 

      Jesús, ressuscitant,

tot ho emplena d’amor.

El cel llueix el seu blau,

el sol esfuma la fosca,

i la llum acampa a l’ample.

Jesús, ressuscitant,

dona pas a la vida.

La veritat i la bondat

 vesteixen

cada paraula,

cada mirada,

cada tic tac del cor.

Jesús, ressuscitant,

tot ho renova.

Tot retorna a l’origen

quan Déu, creant,

veié que tot era bo,

tot era bell,

en tot i per tot

s’ensumava el seu alè

i es paladejava el seu hàlit.

Jesús, ressuscitant,

de nou ens crida a la vida.


Homilia Dissabte de soledat 19 d'Abril 2025

 

Jesús, acompanyat sempre de Maria, mor en creu i és sepultat

 Així ens ho comunica l’evangelista Joan 19, 17-30:

            “Prengueren Jesús, i, portant ell mateix la creu, va sortir cap a l’indret anomenat “Lloc de la Calavera”, que en hebreu es diu Gòlgota. Allà el crucificaren. Vora la creu de Jesús hi havia la seva mare. Quan Jesús va veure la seva mare i, al costat d’ella, el deixeble que ell estimava, digué a sa mare: -Dona, aquí tens el teu fill. Després digué al deixeble: -Aquí tens ta mare. I, just després, Jesús va dir: -Tot s’ha complert! Inclinà el cap i va entregar l’esperit.

 

En aquests moments, Maria, sent  desert en la seva ànima

            El desert, a la Bíblia, també és lloc de prova, de reflexió, de trobament amb Déu (com mos recorda Dt 8, 2-6; Os 2,16; Mt 4,1; Mc 1,12; Lc 4,1).

            En la vida hi ha moments que són de desert, de dol feixuc, prou ho experimenta Maria estant al costat de la creu de Jesús.

Com diu Andreu de Creta, anys 661-740 d.C., tots els cristians, vivint diverses creus, hem de trobar, en Maria, l’ afecte cordial i proper, la maternitat que necessitam. I és que, prou ho experimenta Maria:

 

Mort el fill en els seus braços

es clouen totes les veus

i el silenci es torna obscè.

L’aire expandeix toc de tomba

i els sospirs són de les roses

d’un jardí sens jardiner.

Mort el fill en els seus braços

no hi ha consol agradós,

l’ànima com cristall fràgil

pateix l’esqueix de la pèrdua

i tan sols desitja unir-se

a l’amor que s’ha marcit.

Mort el fill en els seus braços

cruel és la soledat,

perversa la creu del fill,

crua la maternitat.

Mes, en els seus ulls fiats

es filtren ales subtils.

 

            Preguem sempre, i preguem avui, com Maria, als peus de la creu. La pregària ens és refugi i esperança en qualsevol moment. Tertulià,  -Pare de l’Església dels segles II i III d.C.- escrivint sobre la pregària, s’expressa així: “L’eficàcia de la pregària és molt gran... No ens suprimeix el sofriment físic, però ensenya la ciència del patir als adolorits, als angoixats i als malalts...

 

            Com Maria, preguem avui en silenci, posem-nos com ella als peus de les creus que avui viuen tants i tantes.

 

I..., com si sentíssim el batec del seu cor, del cor de Maria, que ens surti de ben endins dir de cor, conscients i sensiblement:

 

Era un vespre negre, fosc.

Un vespre boirós d’aquells

que el silenci es torna tosc

i no canten els ocells.

Era una nit de ruptura.

Un vespre de dol, caduc.

Un tombant on la natura

expandí aire feixuc

Maria al llarg del seu ventre,

tot desfet i ben raspat,

patí just en el seu centre

dolor de mort, fred, gelat.

 

Havien crucificat

el fruit del seu si matern

i plorava la maldat

en sos ulls d’amor etern.

 

Desconsolats en aquesta vall de llàgrimes on, com Jesús, sentim tantes vegades el pes de la creu, del desànim i del dolor,  cerquem sempre refugi en Maria i desitgem ser acompanyats per ella en tot moment.  Diguem, per açò:

 

Maria, gireu-nos vostres ulls

en aquest exili que, sens lliris,

cercam l’amor del vostre cor.

Dona’ns saviesa i bon senderi

en aquesta vall on les  penombres

ens porten per calls foscos i estrets

i desitjam el port, portell de vida.

En soledat, demanant  consol,

posam el cap en vostres genolls,

i us diem:

Maria, prega per noltros i amb noltros.