Text de l'Evangeli (Jn 18,33-37): En aquell temps, Pilat digué a Jesús: «¿Tu ets el rei dels jueus?». Jesús contestà: «¿Surt de tu, això que em preguntes, o bé d'altres t'ho han dit de mi?». Pilat replicà: «Que potser sóc jueu? Són el teu poble i els grans sacerdots els qui t'han posat a les meves mans. Què has fet?». Jesús contestà: «La meva reialesa no és d'aquest món. Si fos d'aquest món, els meus homes haurien lluitat perquè jo no fos entregat als jueus. Però la meva reialesa no és d'aquí». Pilat li digué: «Per tant, tu ets rei?». Jesús contestà: «Tu ho dius: jo sóc rei. Jo he nascut i he vingut al món per donar testimoni de la veritat. Tots els qui són de la veritat escolten la meva veu».
SOLEMNITAT DE CRIST REI/B
Avui se’ns anuncia qu Jesús es va trobar davant Pilat, representant màxim entre els jueus del govern de Roma. Pilat havia de dictar sentència de mort contra Jesús que no coneix. La pregunta inicial que li fa és: “Ets tu el rei dels jueus?”. Aquesta pregunta, era una acusació greu. I Jesús no li respon si és rei o no, sols respon de com és el Regne que ell anuncia. Les benaurances són l’esperit del seu regne.
Prou sabem durant tots els anys litúrgics que anam celebrant, que Jesús, al llarg de la seva vida, sempre va refusar ser aclamat Rei. No volia confusió ni comparació entre els regnes propis d’aquest món i el regne que ell anunciava. Si ell l’acusen per ser rei, que expliquin els seus acusadors que prou sabien com era el regne que ells consideraven, per què serà Jesús un rei crucificat.
Certament l’anunci del seu Regne no es pot considerar de l’estil d’aquest món. Jesús va criticar constantment la manera de ser dels poderosos, dels qui dominen i s’imposen per la força. El seu Regne no és per ser senyor ni amo de ningú, sinó per ser servidor. El seu regne és de perdó universal, és de taula compartida fins i tot amb pecadors, és de qui es commou davant el dolor i la mort, davant l’exclusió, la marginació, la mentida...
El Regne que Jesús anuncia és un regne que viu i cerca sembrar arreu la veritat. És un regne que esperen i que van construint els qui són amants de la veritat. Aquests dies el llibre de l’Apocalipsi de sant Joan, cap. 3, deia Déu a la comunitat de Laodicea: “Reny als meus amics dient-los la veritat”. El regne de Déu és un regne que proclama la dignitat de tota persona humana. És un regne que té interès sobretot pels pobres, pels exclosos, pels qui més pateixen en aquesta història.
Creure en Jesús, formar part del seu regne, no és un procés cognitiu d’una veritat intel·lectual, d’un dogma, d’una creença, sinó un seguiment, un compromís d’amor a favor de tothom. Ho ha dit el President de la Conferència episcopal espanyola aquests dies, el Bisbe de Valladolid, Monsenyor Arguello: “No és tracta de proclamar valors, es tracta de viurer-los”.
Acabant avui un nou any litúrgic, crec que tots som convidats a donar gràcies perquè som cridats a no ser partidaris de la llei del més fort a cap dels nostres àmbits (família, Parròquia, Societat); a que tots ens considerem fills d’un mateix Pare; a fer costat als qui més necessitat tenen; a no participar en cap tipus de mal...
Preguem avui a l’estil de la pregària que ens regala el llibre de “La Missa de cada dia”: “Obre’ns els ulls per saber reconèixer en el món d’avui aquelles persones que són testimonis del Regne i que van obrint cada dia nous camins de fraternitat”.
