Homilia diumenge 24 de novembre 2024

 

Diumenge 34 de durant l'any: Nostre Senyor Jesucrist, Rei de tot el món (B)


Text de l'Evangeli (Jn 18,33-37):
En aquell temps, Pilat digué a Jesús: «¿Tu ets el rei dels jueus?». Jesús contestà: «¿Surt de tu, això que em preguntes, o bé d'altres t'ho han dit de mi?». Pilat replicà: «Que potser sóc jueu? Són el teu poble i els grans sacerdots els qui t'han posat a les meves mans. Què has fet?». Jesús contestà: «La meva reialesa no és d'aquest món. Si fos d'aquest món, els meus homes haurien lluitat perquè jo no fos entregat als jueus. Però la meva reialesa no és d'aquí». Pilat li digué: «Per tant, tu ets rei?». Jesús contestà: «Tu ho dius: jo sóc rei. Jo he nascut i he vingut al món per donar testimoni de la veritat. Tots els qui són de la veritat escolten la meva veu».
 
HOMILIA
 
 

SOLEMNITAT DE CRIST REI/B

           


Avui se’ns anuncia qu Jesús es va trobar davant Pilat, representant màxim entre els jueus del govern de Roma. Pilat havia de dictar sentència de mort contra Jesús que no coneix. La pregunta inicial que li fa és: “Ets tu el rei dels jueus?”. Aquesta pregunta, era una acusació greu. I Jesús no li respon si és rei o no, sols respon de com és el Regne que ell anuncia. Les benaurances  són l’esperit del seu regne.

            Prou sabem durant tots els anys litúrgics que anam celebrant, que Jesús, al llarg de la seva vida, sempre va refusar ser aclamat Rei. No volia confusió ni comparació entre els regnes propis d’aquest món i el regne que ell anunciava. Si ell l’acusen per ser rei, que expliquin els seus acusadors que prou sabien com era el regne que ells consideraven, per què serà Jesús un rei crucificat.

            Certament l’anunci del seu Regne no es pot considerar de l’estil d’aquest món. Jesús va criticar constantment la manera de ser dels poderosos, dels qui dominen i s’imposen per la força. El seu Regne no és per ser senyor ni amo de ningú, sinó per ser servidor. El seu regne és de perdó universal, és de taula compartida fins i tot amb pecadors, és de qui es commou davant el dolor i la mort, davant l’exclusió, la marginació, la mentida...

            El Regne que Jesús anuncia és un regne que viu i cerca sembrar arreu  la veritat. És un regne que esperen i que van construint els qui són amants de la veritat. Aquests dies el llibre de l’Apocalipsi de sant Joan, cap. 3,  deia Déu a la comunitat de Laodicea: “Reny als meus amics dient-los la veritat”. El regne de Déu és un regne que proclama la dignitat de tota persona humana. És un regne que té interès sobretot pels pobres, pels exclosos, pels qui més pateixen en aquesta història.

            Creure en Jesús, formar part del seu regne, no és un procés cognitiu d’una veritat intel·lectual, d’un dogma, d’una creença, sinó un seguiment, un compromís d’amor a favor de tothom. Ho ha dit el President de la Conferència episcopal espanyola aquests dies, el Bisbe de Valladolid, Monsenyor Arguello: “No és tracta de proclamar valors, es tracta de viurer-los”.

            Acabant avui un nou any litúrgic, crec que tots som convidats a donar gràcies perquè som cridats a no ser partidaris de la llei del més fort a cap dels nostres àmbits (família, Parròquia, Societat); a que tots ens considerem fills d’un mateix Pare; a fer costat als qui més necessitat tenen; a no participar en cap tipus de mal...

Preguem avui a l’estil de la pregària que ens regala el llibre de “La Missa de cada dia”: “Obre’ns els ulls per saber reconèixer en el món d’avui aquelles persones que són testimonis del Regne i que van obrint cada dia nous camins de fraternitat”.

           

Homilia diumenge 17 de novembre 2024

 

Diumenge 33 (B) de durant l'any


Text de l'Evangeli (Mc 13,24-32):
En aquell temps, Jesús digué als deixebles: 

«Cert, en aquells dies, després d’aquella tribulació, el sol s’enfosquirà, i la lluna no donarà la seva resplendor, i cauran les estrelles del cel, i les potències que són en els cels trontollaran.

I aleshores veuran el Fill de l’home que ve en els núvols amb gran poder i glòria. I llavors enviarà els àngels i congregarà els seus elegits des dels quatre vents, des de l’extrem de la terra al del cel.

I de la figuera, apreneu-ne la paràbola: quan ja les seves branques són tendres i broten les fulles, sabeu que és a prop l’estiu. Així també vosaltres, quan veureu que aquestes coses succeeixen, sapigueu que és a prop, a les portes. En veritat us dic: no passarà aquesta generació sense que totes aquestes coses s’esdevinguin. El cel i la terra passaran, però les meves paraules no passaran.

Però pel que fa al dia o l’hora, ningú no ho sap, ni els àngels en el cel, ni el Fill, sinó el Pare
».

 

HOMILIA

 


L’evangeli de Marc té avui dues parts principals: la 1ª Se centra en la figura de Jesucrist, el Fill de l’Home, i la 2ª respon a la pregunta dels deixebles sobre quan i quines senyals anuncien el fi de la historia.

            L’anunci del “Fill de l’home” l’emmarca un ambient escatològic i apocalíptic. Acull una simbologia i escenaris sorprenents: el sol s’enfosquirà, les estrelles aniran caient... I remarca el triomf d’aquells que han restat fidels enmig de les tribulacions diàries, personals, socials, còsmiques...

            Jesús evita pronunciar-se quan passarà tot açò. El quan i el com, no és el que prioritza. El que realment importa és estar atents, estar preparats per quan ens arribi l’hora perquè la vinguda del Senyor és certa. Hi hem d’estar preparats.

            Què diem en el Credo?: “I tornarà gloriós, a judicar els vius i els morts”. Sí, un bon dia ens trobarem cara a cara en Déu. Açò ens ha de fer por? No, si hem intentat viure fidels als seus manaments i, sabent, a més, que Déu durà a terme un judici misericordiós, tal com Ell és. A la Primera lectura d’avui, del profeta Daniel, s’ens ha dit: “Els justos resplandiran com la llum del firmament, els qui han conduit al poble pel bon camí brillaran com els estels per sempre més”.

            Déu va crear el món -aquest és el sentit de tot aquest llenguatge apocalíptic- a favor de tots, però els humans l’anam destruint. Cream lluites interhumanes i destrucció de la naturalesa. Enmig d’aquest entorn, tots som cridats a tenir la porta oberta al Fill de l’home. Tots som cridats a ser “justs”, a crear i a estar atents a tants signes positius que es donen també actualment entre noltros, igual quan la figuera amb les seves branques tendres anuncia que és a prop la primavera.

            I em deman quins són els signes positius que vivim i que hem d’acollir i prestant-los atenció?. Entrem tots en podem dir molts. Avui sols en trec a llum, un.

            El Papa ha escrit una carta que hem de tenir ben present. El seu títol és “Dilexit nos”. “Déu ens estima!” I què ens diu el Papa en aquesta carta i què hem de tenir present si volem ser fidels a Déu, si volem ser persones justes?. El Papa ens demana:

-        Que visquem amb el cor obert ja que del cor brolla la vida (Pr 4, 23-24)

-        I ens ho demana perquè, segons afirma, avui falta cor entre noltros, en les nostres relacions. Sense cor, diu, tornam freds i buits.

-        Una relació sense cor és incapaç de superar l’individualisme

-        Per aconseguir que hi hagi pau entre noltros hem de construir una “casa d’hostes”.  (Un bon exemple ens donen aquests dies tants de voluntaris que han anat a València).

El Papa ens remarca: “En l’era de la intel·ligència artificial, no podem oblidar que la poesia i l’amor són necessaris per a la humanitat”. Per açò el Papa ens convida:

-a fer florir somriures amb una broma

-a cuidar un ocell que ha caigut des niu

-a cuidar es petits detalls

            No perdem el cor, sols quan un estima, sap per què i amb quina finalitat viu.

            Enmig de les tribulacions diàries, la pregunta que tots ens hem de fer, remarca el Papa, és: Tenc cor?

Treballem el cor a fi de conduir-nos i conduir la humanitat cap una vivència i un destí millor. Millorem la nostra forma de mirar, d’escoltar, d’aturar-nos davant algú que viu diverses necessitats.

Homilia diumenge 10 de novembre 2024



Diumenge 32 (B) de durant l'any



Text de l'Evangeli (Mc 12,38-44):
En aquell temps, Jesús, deia en el seu ensenyament: «Aneu amb compte amb els escribes, que els agrada de passejar amb vestits llargs, i de ser saludats en les places, i ocupar els primers seients de les sinagogues i els primers llocs en els convits; els quals devoren les cases de les vídues amb el pretext de llargues oracions. Ells rebran una condemna més gran».

I assegut davant el gazofilaci, mirava com la gent hi tirava monedes, i molts rics n’hi tiraven moltes. I quan va arribar una vídua pobra hi tirà dues petites monedes, que equivalen a un quadrant. I convocant els seus deixebles, els diu: «En veritat us dic: aquesta vídua pobra hi ha tirat més que tots els qui han tirat al gazofilaci, ja que tots hi han tirat del que els sobrava, però aquesta, de la seva indigència, tot el que posseïa ho ha tirat, tot el que tenia per a viure».

HOMILIA




Avui Jesús critica durament els Mestres de la Llei que no honoren Déu ni cerquen el bé de la gent
, sinó sols el seu propi prestigi i interessos. I és que està molt malament utilitzar la religió per fer mal als febles, en el cas d’avui, a les viudes, “devorant els seus béns”. El lloc que ocupen no es pot convertir en possibilitat de dominar o d’aprofitar-se dels demés. No pot ser que el seu interès, essent guardians de la religió, sigui preocupar-se de quina ha de ser la seva vestimenta o el lloc de privilegi que han d’ocupar, o com poden subsistir encara que sigui a costa dels béns dels més pobres.

            Ens hem de revisar constantment els bisbes, els capellans, els responsables d’activitats diocesanes, arxiprestals, parroquials, si el nostre exercici és o no és semblant al dels escribes. Mai en l’Església els dirigents poden, podem, viure preocupats sobretot per la imatge o per interessos personals.

            Jesús mos convida a tots, especialment als dirigents, que siguem capaços de ben observar. Si ho feim, ens adonarem, ens diu, com hi ha pobres, viudes, gent que té diverses necessitats, que són totalment solidaris. Avui, la viuda pobre fa dir a Jesús: “Us dic en tota veritat que aquesta viuda pobra és la que ha donat més de tots; els altres han donat del que els sobrava, però ella, que ho necessita per a viure, ha donat tot el que tenia”. A aquesta viuda li basta la confiança que té posada en Déu.

            No poques vegades tenim diàlegs sobre quins són els nostres referents. I ens adonam que hem de saber distingir entre ser “referents” i actuar, més o manco, segons la lògica pròpia de cada dia.

            La lògica pròpia de cada dia ens diu que és normal que donem del que ens sobra, i que és just que quan ho feim ens donin gràcies perquè no tots donen del que els hi sobra. Però la referència ens arriba per part d’aquells que, com la viuda de l’evangeli, donen fins i tot del que els fa falta.

I aquests dies vaig pensant, són referents i lloats per Jesús, segur:

-         Tantes persones, entre ells molts de joves, que aquests dies han deixat feines i interessos personals, i col·laboren en netejar carrers i cases i fer costat a qui han quedat sense res o sense quasi res a causa de la Dana patida aquests dies a València, a Albacete.

-         També pens amb aquella persona que durant anys ha viscut de Càritas i s’altre dia va venir carregat de coses que havia comprat a favor dels afectats per la Dana.

-         També en no pocs que duen a terme la seva presència, activitats i temps, a diferents ONGs, a activitats socials, a l’Església, a la Parròquia...

-         I tants de pares i mares, i educadors, que regalen temps tenint present el que deia sant Joan Bosco: “La bona educació és la llavor de moltes vides”. 

Crec que avui hem de donar gràcies per totes aquestes persones que mos són referents, models d’un gran cor i d’una gran generositat. Persones que saben alliberar-se dels seus interessos personals i es dediquen a servir gratuïtament a qui més ho necessita i a diversos nivells.

N’estic convençut que la riquesa més gran de la humanitat són aquestes persones que generosament es dediquen a estimar, a fer el bé, a alleugerir el patiment dels altres, ha compartir, a favor de molts, la seva vida i les seves qualitats personals.

Donem gràcies avui, i aprenguem de tots ells, als qui ens fan descobrir el valor de la fraternitat, de l’ajuda, de la solidaritat.