Homilia diumenge 25 d'agost 2024

 

Diumenge 21 (B) de durant l'any

Text de l'Evangeli (Jn 6,60-69): En aquell temps, havent-ho sentit molts dels seus deixebles, digueren: «És dur aquest llenguatge! Qui el pot escoltar?». Però sabent Jesús en el seu interior que murmuraven sobre això els seus deixebles, els digué: «¿Això us escandalitza? Doncs, ¿si veiéssiu el Fill de l’home pujar on era abans? L’Esperit és el que vivifica, la carn no serveix de res. Les paraules que us he dit són Esperit i vida. Però hi ha alguns entre vosaltres que no creuen». Perquè sabia Jesús des del començament qui eren els qui no creien, i qui l’havia de trair. I deia: «Per això us he dit: ningú no pot venir a mi si no li és donat pel Pare».

Des d’això, molts dels seus deixebles tornaren enrere i ja no caminaven amb ell. Digué, doncs, Jesús als Dotze: «¿És que també vosaltres voleu anar-vos-en?». Li respongué Simó Pere: «Senyor, a qui anirem? Tu tens paraules de vida eterna; i nosaltres hem cregut i hem sabut que tu ets el Sant de Déu».

 

HOMILIA

 

La lectura de Josué i l’evangeli de sant Joan avui ens demanen que preguem una opció seriosa front el context que vivim, context que no sols canvia passant el temps. Tampoc era fàcil el context del profeta Josué (s. XIII abans de Crist) ni el context de Jesús (fa XXI segles):

            Josué crida a tots els caps d’Israel, els jutges, els magistrats i al poble... i els diu clarament que són lliures per escollir a quin Déu volen servir:

-        Als déus de la regió occidental de l’Eufrat

-        Als déus des amorreus

-        Al Déu d’Israel

Josué els diu clarament la seva decisió: “Jo i la meva família mai de la vida abandonarem el Senyor per adorar altres déus”. I recorda el que el Senyor ha fet per el poble d’Israel: “Ens va alliberar d’un lloc d’esclavatge i i ens va guardar per tot allà on passàvem”.

            I és curiós que Josué assenyali que el poble, no diu que els caps d’Israel, els magistrats i els jutges, va dir també clarament: “També noltros estem decidits a adorar el Senyor”.

Quan el poder perd la seva consciència de poble, quan es converteix en poder, que difícil és -i en qualsevol context històric- no adorar el poder i obrir-se a Déu, l’únic Déu.

La pregunta que em faig jo avui és: A quin Déu servim? Quina història tenim per poder escollir qui és el nostre Déu?

A la missa funeral que vam celebrar dimecres passat, recordava públicament la meva història: pares, mestres, persones, alguns en el seu moment de morir... La meva història no s’entén sense el Déu que ens revela Jesús. I la vostra? Pregunta que lliga amb l’evangeli: “I voltros què voleu fer –ho diu Jesús als qui fins ara” l’havien seguit?

            La lectura de sant Pau ens recorda el codi domèstic entre els jueus que abraçava pares, fills i esclaus domèstics. I aquesta carta ja és una teologia germinal del matrimoni cristià. La carta té aquests punts significatius:

-        Sotmeteu-vos els uns als altres: Espòs a l’esposa, els fills als pares, els esclaus als amos”. Evidentment, avui no és aquest el nostre codi domèstic. Aquesta subordinació és inacceptable. I Jesús ho sap. I què fa? Quan ho explica compara la relació que ha de tenir l’espòs amb l’esposa amb la que Crist té amb l’Església. Així, idò, dirà:

-        Esposos, estimau les vostres esposes com Crist estima l’Església. L’espòs està obligat a estimar l’esposa incondicionalment. Com Crist ho va fer i ho fa per tots noltros. El seu poder no és altre que el seu servei total a favor de la família.

És cert que seguir Jesús demana constància, voluntat, seriositat. No és fàcil. Però també és cert que seguir altres déus et despulla de tota serietat i fa que la teva vida només segueixi paranys de la carn, de la història... sens cap tipus de profunditat i de vida de l’esperit.

Pregunta d’avui: Què estem disposats a fer? A quin Déu volem servir?

 

Homilia diumenge 18 d'agost 2024

Diumenge 20 (B) de durant l'any

Text de l'Evangeli (Jn 6,51-58): En aquell temps, Jesús digué als jueus: «Jo soc el pa viu que ha baixat del cel. Si algú menja d’aquest pa viurà eternament, i el pa que jo donaré és la meva carn per a la vida del món».

Discutien, doncs, els jueus entre ells, dient: «¿Com pot aquest donar-nos a menjar la seva carn?». Els digué, doncs, Jesús: «En veritat, en veritat us dic: si no mengeu la carn del Fill de l’home i no beveu la seva sang, no teniu vida en vosaltres. Qui menja la meva carn i beu la meva sang té vida eterna; i jo el ressuscitaré el darrer dia, ja que la meva carn és veritable menjar, i la meva sang és veritable beguda. Qui menja la meva carn i beu la meva sang està en mi i jo en ell. Tal com m’ha enviat el Pare vivent, i jo visc pel Pare, el qui em menja també ell viurà per mi. Aquest és el pa que ha baixat del cel, no com el que menjaren els pares i moriren: el qui menja aquest pa viurà eternament».

 

 HOMILIA

 

Prestem atenció a les lectures d’avui. Totes elles estan molt ben coordinades.

La primera lectura del llibre dels Proverbis, ens demana que no siguem illetrats, persones sense seny, persones ignorants de tot el que comportar gaudir del do de la vida. I acaba dient: “Deixau la vostra ignorància i viureu, i avançareu per camí del coneixement”.

            Hem de donar gràcies a Déu d’aquest regal que se’ns dóna cada vegada que celebram l’Eucaristia i escoltam la Paraula de Déu. La Paraula més capacitada per a donar-nos el do del seny, del coneixement. No n’hi ha cap altra més capacitada. Cap altra. Ni la paraula dels clàssics, ni dels grans literats fan ombra a la Paraula de Déu. Estudiem els clàssics, però no deixem de banda ni a un segon o tercer lloc el pensament que inclou, el pla de vida que manifesta, la Paraula de Déu.

            Observem el que ens diu per exemple sant Pau avui en aquest fragment curts de la carta als cristians d’Efes, cap. 5:

            -Fixeu-vos bé com viviu. No sigueu com gent que no sap el que fa. Convé tenir sempre desperta la nostra consciència, la nostra reflexió. Sense reflexió, quantes persones perden avui el sentit de quasi tot: sentit personal, sentit familiar... i poc a poc ho van perdent tot: estima cap a ells mateixos i van descendint en valors humans i cristians. Les notícies d’aquest estil de vida són constants.

            -No sigueu d’aquells que no fan cas de res. Prestau atenció al que Déu vol de voltros. Què vol Déu de noltros, què espera de noltros a favor nostre i dels altres?

            -Exhortau-vos els uns dels altres no tan sols amb bons consells personals, també en paraules i consells que sorgeixen del coneixement dels salms, himnes i càntics espirituals.  Deixem-nos acompanyar per la vida de la litúrgica, per la vida dels sants i santes, per la vida dels qui cuiden la seva espiritualitat.

            -I donau gràcies sempre a Déu. Siguem conscients que hem de donar gràcies a Déu perquè ens ha posat al nostre costat moltes persones que ens ajuden, moltes vivències que ens desperten. Ja seria un bon propòsit avui acabar es dia donant gràcies personalment i en família.

            I l’evangeli ens insinua al què hem de prestar atenció d’una manera especial i del que hem de donar gràcies d’una manera única: La celebració de l’Eucaristia. L’Eucaristia ha de ser sempre el moment de la nostra pregària més significativa. La pregària que ens ajuda a viure amb més comunió amb Déu: “Jo som el pa viu baixat del cel. Qui menja aquest pa viurà per sempre”. Qui el menja, qui el ben mastega, qui se’l fa seu. No aquell que distret se’l posa a la boca i no gaudeix d’un moment intens de descobrir Déu en ell mateix.

            Sense l’Eucaristia no podeu tenir vida. Qui viu de ver l’Eucaristia gaudeix de vida eterna.

            No sols he de dir que no deixem l’Eucaristia. He de dir més bé que organitzem la nostra vida d’una manera tal, que l’Eucaristia sigui viscuda sempre i amb una atenció i devoció especial.

 

Evangeli diumenge 11 d'agost 2024

 

Diumenge 19 (B) de durant l'any

 

Text de l'Evangeli (Jn 6,41-51): En aquell temps, murmuraven, doncs, d’ell els jueus perquè havia dit: «Jo soc el pa baixat del cel», i deien: «Aquest, ¿no és Jesús, el fill de Josep, de qui nosaltres coneixem el pare i la mare? ¿Com és que diu ara: “He baixat del cel”?».

Respongué Jesús, i els digué: «No murmureu entre vosaltres. Ningú no pot venir a mi si el Pare que m’ha enviat no l’atreu; i jo el ressuscitaré el darrer dia. Està escrit en els Profetes: I seran tots ensenyats per Déu. Tot el qui ha oït del Pare i ha après, ve a mi. No que el Pare l’hagi vist ningú, sinó el qui ve de Déu, aquest ha vist el Pare. En veritat, en veritat us dic: el qui creu té vida eterna.

Jo soc el pa de la vida. Els vostres pares menjaren el mannà en el desert i moriren. Aquest és el pa que baixa del cel, per tal que el qui en mengi, no mori. Jo soc el pa viu que ha baixat del cel. Si algú menja d’aquest pa viurà eternament, i el pa que jo donaré és la meva carn per a la vida del món».

Homilia diumenge 4 d'agost 2024

 

Diumenge 18 (B) de durant l'any

Text de l'Evangeli (Jn 6,24-35): En aquell temps, en veure, doncs, la multitud que Jesús no era allí, ni tampoc els seus deixebles, pujaren a les barquetes i arribaren a Cafarnaüm, cercant Jesús. I havent-lo trobat a l’altra banda del mar, li digueren: «Rabbí, quan has vingut aquí?».
Respon Jesús, i els diu: «En veritat, en veritat us dic: em cerqueu no perquè heu vist signes, sinó perquè heu menjat dels pans i us heu saciat. Treballeu, no per l’aliment que es perd, sinó per l’aliment que dura per a la vida eterna que el Fill de l’home us donarà, ja que aquest l’ha segellat el Pare, Déu!». I així li digueren: «Què farem per obrar les obres de Déu?». Respon Jesús, i els diu: «Aquesta és l’obra de Déu, que cregueu en aquell que ell ha enviat».
I li digueren: «Quin signe fas, doncs, perquè vegem i et creguem? Què és el que obres? Els nostres pares menjaren el mannà en el desert, tal com està escrit: Pa del cel els ha donat per menjar». I els diu Jesús: «En veritat, en veritat us dic: no fou Moisès qui us donà el pa del cel, sinó el meu Pare és el qui us dona el veritable pa del cel, ja que el pa de Déu és el qui baixa del cel i dona la vida al món». Li digueren, doncs: «Senyor, dona’ns sempre aquest pa». Els diu Jesús: «Jo soc el pa de vida. El qui ve a mi no tindrà fam, i el qui creu en mi no tindrà mai set».

 

HOMILIA 

 

 Escoltant la Paraula de Déu què cercam? Coneixement o conversió?. Ho hem de tenir present. Cercam el més important: Moletejar la nostra vida tal com Déu espera.  Prestem atenció a les lectures d’avui.

La segona lectura (cap 4 de la carta als Efesis) ens fa recomanacions de vida cristiana. Se’ns demana que ens apartem de la manera en que viuen els gentils, o sia, dels qui sols actuen segons el que avui és moda, del que fa tothom, de la societat que ens rodeja. Sant Pau demana als d’Efes “Fer-se en la veritat que hi ha en Jesús: Despullar-se de l’home vell que es corromp per les seves apetències seductores, i revestir-se de la nova condició creada a imatge de Déu”.

            La manera de ser que ens demana Déu reclama que ens renovem i cuidem sobretot la ment i l’esperit. El que els evangelis anomenen “metanoia” i que traduïm per “conversió”.

            No facem, se’ns demana, com els israelites que vivint desert es sentien mancats de consideració, solitaris, taula mancada d’aliments, i oblidaven el que havien aconseguit: ser un poble lliure del Faraó, un poble alliberat de l’esclavitud  i que anava fent camí per aconseguir la terra promesa, els seus ideals, el que Déu els proposa.

            El que Jesús demana recordant el mannà i vivint la multiplicació dels pans, es que no quedin boca oberta davant els miracles, sinó que entenguin el signe, què vol dir la multiplicació dels pans, que vol dir la grandesa de la generositat, del compartir, de veure en els altres un germà, un fill de Déu Pare.

            Per açò Jesús els adverteix amb cara seriosa: “És una llàstima que em cerqueu pels miracles, per les curacions... És una llàstima, si ho traspassam al temps d’avui, que anau a veure la bellesa d’una sortida o posta de sol, que pugeu dalt del Toro per observar la bellesa de la illa i no sigueu capaços d’anar més enllà tot demanant-se: “Qui ha fet possible el camp i els seus fruits, qui ha fet possible l’univers, la llum del sol, les muntanyes, les persones, Menorca, el Santuari del Toro...”.

            Front aquesta advertència, els qui l’escoltaven demanen: “Què hem de fer per a cercar adequadament, per entendre es signes?”. I Jesús respon: “Senzillament, creure”. Veure Déu present en tot, descobrir el seu missatge quan algú toca a les portes de Càritas, quan algú es converteix en pare o mare, espòs o esposa, quan algú celebra l’Eucaristia, quan algú posa en pràctica el seu ofici, la seva professió, quan algú es dóna a ell mateix i es compromet a diversos nivells... Hem de cercar el signe, el missatge que hi ha en tot el que vivim, som i feim.

            Jesús ens demana que cuidem el cor, la interioritat. Tenim molta feina a fer.