HOMILIA diumenge 28 de juliol 2024

 

Diumenge 17 (B) de durant l'any

 

Text de l'Evangeli (Jn 6,1-15): En aquell temps, se n’anà Jesús a l’altra banda del mar de la Galilea, el de Tiberíades. I el seguia una gran multitud, perquè veien els signes que feia en els malalts. Pujà Jesús a la muntanya, i allí s’assegué amb els seus deixebles. I era pròxima la Pasqua, la festa dels jueus. Aleshores Jesús, alçant els ulls i veient que una gran multitud venia a ell, diu a Felip: «On comprarem pans perquè mengin aquests?». Però això ho deia per provar-lo, ja que ell sabia el que anava a fer. Li respon Felip: «Dos-cents denaris de pa no els bastarien perquè cada un en prengués una mica». Li diu un dels seus deixebles, Andreu, el germà de Simó Pere: «Hi ha un noi aquí que té cinc pans d’ordi i dos peixos, però això, què és per a tants?». Diu Jesús: «Feu seure la gent». Hi havia molta herba en aquell indret. I s’assegueren els homes, en nombre d’uns cinc mil. Jesús rebé, doncs, els pans i, havent donat gràcies, els distribuí als qui estaven asseguts, i igualment els peixos, tant com en volien. I quan quedaren saciats, digué als seus deixebles: «Recolliu els bocins que han sobrat, perquè no es facin malbé». Recolliren així, i ompliren dotze coves amb els bocins dels cinc pans d’ordi que sobraren als qui van menjar.
I aquells homes, quan veieren el miracle que havia fet, deien: «Aquest és veritablement el profeta que ha de venir al món!». Jesús, doncs, quan s’adonà que vindrien per arrabassar-lo i fer-lo rei, es retirà un altre cop a la muntanya ell sol.

 

HOMILIA

 

El profeta Eliseu (s. IX a.C.) continua la missió profètica d’Elies en el Regne d’Israel, regne del nord. Eliseu, com Elies, obra milacres sobretot a favor dels pobres i necessitats d’Israel. Ell convida a compartir sense pensar si el que tens és molt o poc. El que importa és compartir. I compartir ho aprèn aquell home de Baal-Salisà tot i que pensa que no té el que és suficient per a donar de menjar a un centenar de persones.

             Aquesta actitud dels antics profetes, és present també en Jesús. Aquests diumenges llegirem el capítol sext de l’evangeli de Joan conegut com el “pa de vida”, la multiplicació dels pans. Aquí també Jesús inquieta a Felip perquè es compadeixi i sigui generós. Si compartim i som generosos,  el que sembla impossible pot ser possible.

             Qui és generós com Maria, entén, com ella i ho proclama, que Déu pot fer meravelles de la nostra petiteses, de la nostra insignificança.

             El que convé per aconseguir miracles és prestar atenció avui a la carta de sant Pau als cristians d’Efes.

             Les cartes de sant Pau amb freqüència consten de dues parts: Una part es refereix a la nostra relació amb Crist, i l’altra part és generosa amb consells de vida cristiana. Avui, des de l’autoritat que li dóna escriure aquesta carta des de la presó, la dels efesis, (cartes de la captivitat juntament amb les Filipencs, Coloses i Filemón), demana als seus destinataris que visquin segons la vocació a la qual han sigut cridats.

             I quines actituds demana aquesta vocació? Ser humils i amables, ser comprensius, suportar-me als uns als altres amb amor... i tot per aconseguir ser una Comunitat unida i a la recerca de la pau.

             Pregant a partir de les lectures d’avui m’adonava que ens és més fàcil escoltar i practicar ensenyances, cursos, acompanyament de formació cultural, laboral, esportiva, que ensenyances de formació humana i ètica. I pensava:

 -Com és que en aquest món que la majoria no té el mínim necessari per a viure amb dignitat, malgastam menjar, ens consta tant compartir i acompanyar persones i països en necessitats o explotats... Ens manca  valorar formació humana, l’acompanyament colzo a colzo, cara a cara.

 -Com és que valoram molt l’Escola, la universitat... i no valoram tant la  catequesi a tot nivell, la celebració de l’Eucaristia, l’Escola de Teologia, la Catequesi d’adults... Ens manca valorar més la formació humana, l’acompanyament colzo a colzo, cara a cara.

 Pensem, reflexionem, vulguem acollir els consells que ens dóna avui Sant Pau: “Visqueu com ho demana la vocació que heu rebut, amb humilitat, amb paciència, no escatimant cap esforç per estrènyer la unitat de l’esperit  amb els lligams de la pau”

 

HOMILIA diumenge 21 de juliol 2024

 Diumenge 16 (B) de durant l'any

Text de l'Evangeli (Mc 6,30-34): En aquell temps, reunint-se els apòstols amb Jesús, li referiren totes les coses que havien fet i ensenyat. I els digué: «Veniu vosaltres a part, a un lloc solitari, i descanseu un poc». Perquè eren molts els qui anaven i venien, i no tenien temps ni de menjar. I se n’anaren en una barca a un lloc desert, sols.

I molts els veieren partir i els reconegueren, i hi van concórrer a peu de totes les ciutats, i hi arribaren abans. I sortint, veié una gran multitud, i se’n compadí, perquè eren com ovelles que no tenen pastor. I començà a ensenyar-los moltes coses.

HOMILIA

Jeremies, primera lectura,  ens ralla avui dels pastors. De Pastors, que com en la resta del llibre, es refereix a reis o governants. L’experiència que havia viscut Judà a finals del segle VII i inici del segle VI a.C.  -moments propers a l’exili-, havia estat frustrant. Els governants havien conduït Judà al desastre. No es van preocupar gens de les ovelles, del poble. Més que procurar el benefici del poble, desitjaven el seu benefici personal. Per açò el Senyor el demanarà comptes i elegirà uns altres pastors que siguis honests, prudents, pacífics, justs.

                Governants, rectors, pares de família, educadors, si volen ser, si volem ser, bons pastors ens és necessari trobar-nos amb Jesús per reposar en Ell i examinar davant d’ell els nostres treballs i afanys de cada dia. Ens és necessari escoltar Jesús quan diu als apòstols que li han comptat tot el que feien i ensenyaven. Els diu: “Veniu ara a un lloc despoblat i reposau una mica”.

                Tots els qui vivim responsabilitats sobre d’altres, especialment, i som i volem ser cristians, mos convé reposar i reflexionar si el que fem i diem és just o no, és correcte o no, beneficia o no. Perquè no es tracta de viure i treballar per Jesús, sinó amb Jesús.

                I és que, vivint reflexió i descans amb Jesús, ens adonam que el que ell espera de noltros, prioritàriament, és atendre i respondre adequadament a les necessitats d’uns i d’altres.

                Jesús, fins i tot cercant també ell amb els apòstols quietud i pau, no deixa d’atendre mai a qui cerca un pastor, una persona assenyada que sàpiga escoltar, conduir, regalar temps, transmetre valors...

                Atendre correctament als altres és el motor de la missió de Jesús i ha de ser la nostra: l’amor a la gent, el desig de fer el bé fins i tot renunciant, a vegades, no sempre, a moments de pau i de silenci personal.

                Avui sapiguem agrair als governants, als responsables de diverses entitats religioses, socials, culturals, esportives, que opten per escoltar i servir adequadament.

                Donem gràcies a tots aquells que dediquen temps d’aquest estiu per a preparar campaments, obres de teatre constructives, la preparació de l’Eucaristia i activitats pastorals...

                Donem gràcies a les persones que es proposen visitar persones que viuen totes soles, estan malaltes...

                Donem gràcies a tots aquells que han deixat de fer vacances o les faran més curtes, que han deixat de tenir més temps per ells, per atendre necessitats en bé des poble, de sa parròquia, de l’Església...

                Donem gràcies a qui ens recorden, vivint temps de silenci, de reflexió i de pregària, que servirem millor als altres tant en quant no deixem de banda mai ni la reflexió ni la pregària.

                Demanem avui a Déu que ens acompanyi i ens ajudi a no pensar tant en noltros mateixos i estar més disponibles en bé dels altres.

HOMILIA diumenge 14 de juliol 2024

 

Diumenge 15 (B) de durant l'any

 

 

Text de l'Evangeli (Mc 6,7-13): En aquell temps, Jesús convocà els Dotze, i començà a enviar-los de dos en dos, i els donava potestat contra els esperits immunds. I els manà que no portessin per al camí si no era un bastó solament: ni pa, ni sarró, ni monedes a la faixa; sinó calçats amb sandàlies, i que no portessin dues túniques. I els deia: «Allà on entreu en una casa, quedeu-vos-hi fins que en sortiu. I qualsevol lloc que no us aculli ni us escolti, en anar-vos-en d’allí espolseu-vos la terra dels peus en testimoni contra ells». I havent marxat, predicaren que fessin penitència, i llançaren molts dimonis, i ungien amb oli molts malalts, i es guarien.

 

 

HOMILIA 

           

Normalment parlam d’anunciar o predicar l’evangeli com si l’element principal fossin les paraules. La paraula és important, però és fonamental el testimoni, el nostre testimoni. Per açò Jesús es fixa el l’estil en que hem de comunicar l’esperit evangèlic.

 Observem com:

 a)     A l’evangeli d’avui (Mc 6, 7-13):

1.     Ens envia a no quedar tancats a un lloc, entre un grup... Hem de recórrer camins i pobles.

2.     Ens diu que hem viure i anunciar alliberats de càrregues innecessàries, només l’imprescindible: relació i confiança en el Pare. Més que activitats i..., reforma personal.

3.     Ens aconsella evitar caure en la contradicció entre el que diem, el que feim i els mitjans que utilitzam. La coherència avui és orfe, viu solitària.

4.     Ens remarca que som enviats en comunitat, de dos en dos. El missatge que hem de viure no és nostre, és el de Jesús.

5.     Desitja que ens deixem acollir per la gent, que sapiguem compartir la vida d’uns i d’altres. Ens hem de visitar, saludar... Hem de venir a la Comunitat.

6.     I ens demana, també, que si trobam rebuig no adoptem actituds agressives, adoptem gestos profètics. No tornem mai mal per mal.

És aquesta una pàgina que hem de tenir present constantment. La Paraula de Déu l’hem de comunicar seguint aquestes pautes.

b) La carta de sant Pau (Ef 1,3-14) ens convida a donar gràcies:

1.     Perquè Déu ens beneeix en Crist. Crist és el nostre model. Millor model, impossible.

2.     Perquè Déu ens ha elegit a ser sants, irreprensibles als ulls de Déu. Més gran meta, impossible.

3.     Perquè ens ha destinat a ser fills seus i açò ens demostra la seva grandesa.

4.     Perquè ens perdona les culpes, gràcies a que el seu amor es desborda. Estimam un Déu Pare, no un Déu jutja.

5.     Perquè ens dóna a conèixer el seu secret: unir en el Crist tot el món, tant el del cel com el de la terra. Aquesta és la tasca amb la qual hem de col·laborar.

 Si ho feim així, si sabem donar gràcies cor, serem lloança de la seva grandesa.

 b)     I seguint la lectura d’Amós, la seva crida com a pastor i profeta, escoltem també la nostra crida: “Vés a profetitzar el meu poble”.

Jesús ens crida, idò, a ser:

1.     Evangelitzadors

2.     Itinerants, oberts a tothom.

3.     Pacífics, no tornar a ningú mal per mal.

4.     Religiosos, crida a la conversió. La meta és la santedat.

5.     Dignificadors, sanejadors: expulsar el mal a força d’obrar bé.

Evangeli diumenge 7 de juliol 2024

 

Diumenge 14 (B) de durant l'any

 

Text de l'Evangeli (Mc 6,1-6): En aquell temps, Jesús sortí d’allí i se n’anà a la seva pàtria, i el seguiren els seus deixebles. I arribat el dissabte, començà a ensenyar a la sinagoga, i molts en sentir-lo s’admiraven, i deien: «D’on [li ve] a aquest tot això? I quina és la saviesa que li ha estat donada i aquests miracles que són fets per les seves mans? ¿No és aquest l’artesà, el fill de Maria, i germà de Jaume i de Josep i de Judes i de Simó? I ¿les seves germanes no són aquí entre nosaltres?». I s’escandalitzaven d’ell. I els deia Jesús: «No hi ha profeta sense honor sinó en la seva pàtria, i en la seva parentela, i a casa seva». I no podia allí fer cap miracle, i només guarí uns pocs malalts, imposant-los les mans. I s’admirava de la incredulitat d’ells.