Evangeli diumenge 30 de juny 2024

 

Diumenge 13 (B) de durant l'any

 

Text de l'Evangeli (Mc 5,21-43): En aquell temps, havent fet Jesús novament la travessa en la barca cap a l’altra banda, s’aplegà una gran gentada al seu voltant, i ell era a la vora de la mar. I ve un dels caps de la sinagoga, de nom Jaire, i en veure’l cau als seus peus, i el pregava molt, dient: «La meva filleta està als últims; vine, imposa-li les mans perquè se salvi i visqui». I se n’anà amb ell. I el seguia una gran multitud, i l’oprimien.

I una dona que tenia hemorràgies feia dotze anys, i havia patit molt de part de nombrosos metges, i havia gastat tot el que tenia sense haver millorat gens, sinó que més aviat havia empitjorat, havent sentit parlar de Jesús, vingué entre la multitud per darrere i tocà el seu vestit. Perquè es deia: «Només que li toqui els vestits, seré salvada». I a l’instant s’assecà la font de la seva sang, i sentí en el seu cos que era guarida de la seva dolença. I, tot seguit, Jesús, adonant-se en si mateix que una força havia sortit d’ell, es girà cap a la multitud, i digué: «Qui m’ha tocat els vestits?». I deien els seus deixebles: «Veus la multitud que et comprimeix i dius: “Qui m’ha tocat?”». I mirava entorn per veure aquella que havia fet això. Però la dona, tement i tremolant, sabent el que s’havia esdevingut en ella, vingué i es prostrà davant ell i li va dir tota la veritat. I ell li digué: «Filla, la teva fe t’ha salvat. Ves-te’n en pau i sigues sana de la teva dolença».

I estant encara ell parlant, venen de part del cap de la sinagoga, dient: «La teva filla ha mort, per què molestes més el mestre?». Però Jesús, en sentir les paraules que es deien, diu al cap de la sinagoga: «No tinguis por, solament creu!». I no deixà que ningú el seguís més que Pere i Jaume i Joan, el germà de Jaume. I venen a la casa del cap de la sinagoga. I veu l’avalot i gent que plorava i feia grans planys, i entrant els diu: «Per què esteu torbats i ploreu? La noia no és morta, sinó que dorm». I es reien d’ell. Però ell, traient-los tots fora, pren el pare de la noia i la mare i els qui eren amb ell, i entra on era la noia. I agafant la mà de la noia, li diu: «Talithà, cum!» -que vol dir: «Noia, jo t’ho dic: Aixeca’t!». I de seguida s’alçà la noia i caminava, ja que tenia dotze anys. I immediatament quedaren estupefactes amb un gran estupor. I els recomanà vivament que ningú no sabés això. I digué que li donessin de menjar.

Evangeli diumenge 23 de juny 2024

 

Diumenge 12 (B) de durant l'any

 

Text de l'Evangeli (Mc 4,35-41): I els digué [Jesús] aquell dia, quan es va fer tard: «Travessem a l’altra banda». 

I havent acomiadat la multitud, se l’enduen en la barca tal com era; i altres barques eren amb ell. I s’aixeca una gran tempesta de vent i les onades es ficaven en la barca, de tal manera que ja s’omplia la barca. I ell era a la popa, sobre un capçal, dormint; i el desperten i li diuen: «Mestre, ¿no et fa res que ens perdem?». I aixecant-se, increpa el vent i diu al mar: «Calla, emmudeix!». I el vent cessà, i es feu una gran bonança. I els digué: «Per què sou porucs? ¿Encara no teniu fe?». I temeren amb un gran temor, i es deien uns als altres: «Qui, doncs, és aquest, que fins el vent i el mar l’obeeixen?».

Evangeli diumenge 16 de juny 2024

 

Diumenge 11 (B) de durant l'any

Text de l'Evangeli (Mc 4,26-34): En aquell temps, Jesús deia a la gent: «Així és el regne de Déu: com si un home tira la llavor sobre la terra, i dorm i s’alça, nit i dia, i la llavor germina i creix mentre ell no sap pas com. De per si mateixa la terra fructifica primer herba, després espiga, després gra abundant en l’espiga. I quan ha produït fruit, immediatament posa la falç, perquè està a punt la sega».

I deia: «A què compararem el regne de Déu, o en quina paràbola el resumirem? [És] com un gra de mostassa, que, quan és sembrat a la terra, és la més petita de totes les llavors que hi ha a la terra; i quan ha estat sembrat, puja i es fa més gran que totes les hortalisses, i produeix branques grans, de tal manera que sota la seva ombra s’hi poden ajocar els ocells del cel».

I amb moltes paràboles semblants els proposava la paraula, segons que podien copsar-la; però sense paràbola no els parlava, [tot i que,] particularment, als seus deixebles els ho explicava tot.

Evangeli diumenge 09 de Juny 2024

 

Diumenge X (B) de durant l'any

 

Text de l'Evangeli (Mc 3,20-35): En aquell temps, Jesús va entrar a casa amb els deixebles, i novament hi concorre una multitud, de manera que no podien ni tan sols menjar el pa. I quan ho sentiren els seus, sortiren a endur-se’l, ja que deien: «Està fora de si».

I els escribes que havien baixat de Jerusalem deien: «Té Beelzebul», i: «Pel príncep dels dimonis expulsa els dimonis». I havent-los convocat, els deia en paràboles: «¿Com pot Satanàs llançar Satanàs? I si un regne es divideix contra si mateix, aquell regne no es pot sostenir. I si una casa està dividida contra si mateixa, aquesta casa no es podrà sostenir. I si Satanàs s’ha aixecat contra ell mateix i s’ha dividit, no es pot sostenir, sinó que té una fi. I ningú no pot, entrant en la casa d’un que és fort, arrabassar-li els béns, si primer no lliga el que és fort. Només llavors saquejarà la seva casa. En veritat us dic: tot serà perdonat als fills dels homes, els pecats i les blasfèmies qualsevol que hagin proferit, però el qui blasfemi contra l’Esperit Sant no té remissió per tots els segles, sinó que serà reu d’un etern delicte». Perquè deien: «Té un esperit immund».

I venen la seva mare i els seus germans i, de fora estant, li enviaren missatge, demanant-lo. I estava asseguda a la seva vora una multitud, i li diuen: «Mira, la teva mare i els teus germans són fora, que et busquen». I responent-los, els diu: «Qui és la meva mare i els meus germans?». I mirant entorn aquells que seien al seu voltant, diu: «Mireu la meva mare i els meus germans. Perquè el qui faci la voluntat de Déu, aquest és el meu germà i germana i mare».

Evangeli diumenge 02 de juny 2024

 

Solemnitat del Cos i de la Sang de Crist (B)

 

Text de l'Evangeli (Mc 14,12-16.22-26): El primer dia dels Àzims, quan se sacrificava l'anyell pasqual, els deixebles van dir a Jesús: «On vols que anem a fer els preparatius perquè puguis menjar el sopar pasqual?». Ell envià dos dels seus deixebles amb aquest encàrrec: «Aneu a la ciutat i vindrà a trobar-vos un home que duu una gerra d'aigua. Seguiu-lo, i allà on entri digueu al cap de casa: ‘El Mestre diu: On tens la sala on haig de menjar el sopar pasqual amb els meus deixebles?’. Ell us ensenyarà dalt la casa una sala gran, parada amb estores i coixins. Prepareu-nos allí el sopar». Els deixebles se n'anaren. Van arribar a la ciutat, ho trobaren tot tal com Jesús els havia dit i prepararen el sopar pasqual.

I mentre sopaven, Jesús prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donà. I digué: «Preneu: això és el meu cos». Després prengué una copa, digué l'acció de gràcies, els la donà i en begueren tots. Els digué: «Això és la meva sang, la sang de l'aliança, vessada per tothom. Us asseguro que ja no beuré més del fruit de la vinya fins al dia que begui vi nou en el Regne de Déu».

Després de cantar els salms, van sortir cap a la muntanya de les Oliveres.