Homilia diumenge 29 de desembre 2024

 

La Sagrada Família (C)
 
 

Text de l'Evangeli (Lc 2,41-52):
I anaven els seus pares cada any a Jerusalem per la festa de la Pasqua. I quan complí dotze anys, pujaren ells segons el costum de la festa. I transcorreguts aquells dies, quan tornaven, el nen Jesús es quedà a Jerusalem, i no se n’adonaren els seus pares. I pensant que ell era en la caravana, recorregueren el camí d’un dia i el buscaven entre els parents i coneguts; i com que no el trobaven, retornaren a Jerusalem tot buscant-lo. I s’esdevingué que després de tres dies el trobaren en el temple assegut enmig dels doctors, escoltant-los i interrogant-los. I tots els qui el sentien es meravellaven per la prudència i les respostes d’ell. I veient-lo, quedaren meravellats. I li digué la seva mare: «Fill, per què ens has fet això? Mira que el teu pare i jo, adolorats, et buscàvem». I els digué: «Per què em buscàveu? ¿No sabíeu que convé que jo sigui en les coses del meu Pare?». Però ells no entengueren les paraules que els havia dit.


I baixà amb ells i anà a Natzaret, i els estava subjecte. I la seva mare conservava totes aquestes coses en el seu cor. I Jesús creixia en saviesa i edat i gràcia davant Déu i els homes.
 
HOMILIA
 
 


Diumenge de la Sagrada Família

            Avui  es ralla molt de crisi de la institució familiar; tot i que també és cert que en els estudis sociològics la família és considerada pels joves espanyols  com una realitat que gaudeix d’un gran prestigi, molt per damunt d’institucions polítiques, militars, educatives o de la mateixa Església institucional.

            Davant aquesta realitat prou ens convé tenir present el que és propi de la família cristiana front la multitud de models de convivència en parella que s’ofereixen avui. Com ha de ser una família cristiana? Què la distingeix d’altres models?

1.Una família cristiana és fruit d’un matrimoni, d’una parella que és casen tenint present Déu. La família cristiana opta perquè sigui Déu l’eix de la seva unió. Cristiana és una família que comparteix la fe en Jesús, una experiència religiosa en comú, que transmet la seva experiència de fe als fills i al seu entorn. Déu, els seus manaments i benaurances,  és ben present en tota família cristiana.

2. Una família és cristiana si es posa en mans de Déu i si, per açò, es considera un do de Déu. Ella reconeix amb el salm 127: “Si el Senyor no construeix la casa, en va es cansen els seus obrers”. Déu, la parella i la  família, treballen units.

3.La família cristiana té com a model la trinitat de Déu. Tres persones diferents i un sol Déu. La relació del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant enforteix la identitat pròpia de cadascú.  L’ideal de tota família cristiana és ser com Déu és. El diàleg, la bona relació d’uns amb els altres fan possible el miracle de la unitat. Cap membre (espòs, esposa, fills, avis...) anul·la als altres sinó que ajuda que cadascú desenrotlli el seu rol propi.

4.La família cristiana entén la importància del servei, de l’entrega, de la creu. Cada membre pensa i viu a favor dels altres, i és sagrari on els més dèbils (malats, invàlids, persones grans...) es senten estimats i acompanyats.

5.La família cristiana és missionera. Viu oberta a les necessitats dels altres, no es tanca en ella mateixa. Participa de la vida i de les responsabilitats socials, parroquials, Càritas...

6. La família cristiana és una família vocacional. La seva relació amb Déu, la seva intimitat amb Ell, la pregària que celebra a casa i a la parròquia, la converteixen en cau vocacional. Els membres d’una família cristiana descobreixen i viuen la seva vocació. Es senten vocacionats, cridats, a que la seva feina, la seva manera de ser, sigui vocacional. Sigui viscuda amb ganes, il·lusió, entrega. D’una família cristiana sorgeixen les diferents vocacions, també la sacerdotal i religiosa.

Avui és necessari aprofundir com hem de viure les famílies cristianes per aportar alguna cosa positiva a les demès famílies i a la societat.

I una família així, no sorgeix espontàniament, ni les crea les modes de cada moment o les polèmiques institucionals. Una família cristiana sorgeix de l’esforç de tots per aconseguir tenir, com ens recorda avui sant Pau: consciència que pertanyem a Déu, i, per açò, que intentam ser compassius, bondadosos, humils, serens, promptes a perdonar, i, el que sant Pau recorda: agraïts a Déu, cantant i pregant a l’Esperit.

El que és una família cristiana, sant Pau ho resumeix avui amb una sola expressió: “Tot allò que faceu, sigui de paraula , sigui d’obra, feu-ho en nom de Jesús”.

Donem gràcies avui per les nostres famílies, i per tots aquells que opten per a formar una família cristiana.

Homilia dimecres 25 de desembre 2024 DIA DE NADAL

 

25 de desembre: Nadal (Missa del dia)


Text de l'Evangeli (Jn 1,1-18):
Al principi existia el qui és la Paraula. La Paraula estava amb Déu i la Paraula era Déu. Ell estava amb Déu al principi. Per Ell tot ha vingut a l'existència, i res no hi ha vingut sense Ell. En Ell hi havia la vida, i la vida era la llum dels homes. La llum resplendeix en la foscor, i la foscor no ha pogut ofegar-la.

Déu envià un home que es deia Joan. Vingué com a testimoni a donar testimoni de la llum, perquè per ell tothom cregués. Ell no era la llum, venia solament a donar-ne testimoni.

Existia el qui és la llum veritable, el qui ve al món i il·lumina tots els homes. Era present en el món, que per Ell ha vingut a l'existència, i el món no l'ha reconegut. Ha vingut a casa seva, i els seus no l'han acollit. Però a tots els qui l'han rebut, als qui creuen en el seu nom, els ha concedit de ser fills de Déu. No han nascut per descendència de sang, ni d'un desig carnal, ni d'un voler humà, sinó de Déu mateix. El qui és la Paraula s'ha fet home i ha habitat entre nosaltres, i hem contemplat la seva glòria, glòria que ha rebut com a Fill únic del Pare, ple de gràcia i de veritat.

Joan dóna testimoni d'Ell quan proclama: «És aquell de qui jo deia: El qui ve després de mi em passa al davant, perquè, abans que jo, ell ja existia». De la seva plenitud, tots nosaltres n'hem rebut gràcia rere gràcia. La Llei fou donada per Moisès, però la gràcia i la veritat han vingut per Jesucrist. A Déu, ningú no l'ha vist mai: el seu Fill únic, que és Déu i està en el si del Pare, és qui l'ha revelat.
 
 
HOMILIA


El que avui celebram va tenir lloc un dia de la historia i en un lloc en concret del món
. Va ser en temps de l’emperador Cèsar August, essent Herodes rei de Judea i Ciri governador de Síria. Havien passat 750 anys des de la fundació de Roma i uns 1200 des de que Israel va sortir d’Egipte.

            Aquesta realitat històrica, va ser tan important que, es cap de poc temps, part del món divideix el seu temps en dues meitats: abans de Crist i després de Crist. Aquest dies finalitzam el 2024 després de Crist.

            Si avui, en tost de dir-ho en paraules, vivim aquesta sorprenent realitat històrica des del cor, la sorpresa agraïda que acollim, no té preu, no té explicació. Solament en té des de l’amor. Sols un Déu que tot Ell és amor, és capaç de deixar el seu espai diví i convertir-se en un més entre noltros a fi de que, fent camí amb noltros, aprenguem i visquem els valors que ens aporten  de ver la pau, el benestar, la solidaritat, la fraternitat, la senzillesa, la humilitat, la salvació... Valors que, sense la presència de Déu al nostre costat, ens són tant difícils d’aconseguir. Prou en tenim experiència des de la història universal, local i personal!

            A la missa de la Vigília, el profeta Isaïes, es converteix per tots noltros amb un gran referent quan diu clar i llampant: “Per amor de Sió (noltros podem dir: per amor a Ciutadella, per amor al meu país, a la meva família i amics), no vull callar, no vull reposar fins que no aparegui com un raig de llum el seu bé i la seva salvació com una torxa encesa”. No, no volem, no hem de voler callar l’anunci de Nadal, fins que no aparegui com un raig de llum el bé, el seny d’aquest anunci. Fins que Déu no s’hagi fet de ver present en la vida de tots. No, no callem mai aquesta anunci de Betlem.

            Per què Déu es fa un més entre noltros? Per què va néixer a Betlem de Josep i de Maria? Per què? Perquè sap que la seva presència entre noltros ens fa molta falta si volem acollir la pau, la bona relació entre tots. Nadal, la presència de Jesús entre noltros, ens diu i  cada any ens recorda: “Estimau Déu, estimau als altres, teniu present els pobres, no us distancieu ni d’ells ni de voltros, feliços els compassius, els misericordiosos, els qui tenen fam i set de justícia, els qui respecten la dignitat de tothom...”. Sense tenir present l’anunci de Nadal, siguem creients o no, ni la pau ni la felicitat són possibles. Jesús i el seu anunci s’ofereixen a tothom perquè contenen la veritat del sentit de la vida.

            Nadal, l’encarnació de Déu, el Déu fet un més entre noltros aspira, com ens diu Isaïes, que mai mos sentiguem abandonats per Ell, que mai mos sentiguem tots sols, sense la seva ajuda, sense la seva companyia. Déu vol, com diu Isaïes, que sentinguem de la seva boca i que ens arribi al cor: “Jo t’estim!. T’estim com un nuví que està content d’estimar la seva núvia”. T’estim tant, que essent Déu m’he fet un més, he escollit un lloc insignificant de Betlem, m’he fet senzill, humil i pobre per arribar a tothom en nom de Déu el meu Pare.

            Per açò Isaïes mos recorda a la Missa de la mitjanit: “El poble que avançava a les fosques ha vist una gran llum, una llum resplendeix per als qui viuen el país tenebrós”.

            “No, no estem tots sols!”. Déu sempre ens acompanya quan tenim dificultats personals, familiars i socials. Accentua Isaïes, profeta extraordinari durant aquest temps d’Advent i de Nadal, que Jesús és: “Conseller-prodigiós, Déu-heroi, Pare-per-sempre, Príncep de pau”. Amb ell al costat, fent cas d’ell, la pau és possible, la dignitat de tothom és possible. No tinguem altres déus, no cerquem altres referents si volem que la nostra vida tengui sentit, sigui feliç i visqui en pau.

            Per açò, durant la litúrgia d’avui, a la carta de Sant Pau a Titus hi ha escrit: “Estimats, s’ha revelat l’amor de Déu, que ens vol salvar a tots”. Per açò: “Abandonau la impietat i els desitjos mundans. Viviu en aquest món una vida de sobrietat, de justícia i de pietat, mentre esperam que es manifesti la glòria de Jesucrist, Déu gran i salvador nostre”.

            Visquem el que visquem, sigui bo o no tan bo, ens ho diu l’àngel a l’evangeli de Lluc: “No tinguem por. Us anuncii una nova que us aportarà una gran alegria. A la ciutat de David us ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor”. Prestau-li atenció! Deixem-nos acompanyar per Ell.

            Germans, durant tota la nostra vida tinguem present a Déu, donem-li glòria i demanem-li que ens alliberi de desitjos mundans a fi de que a la terra tothom visqui dignament i en pau.

 

Homilia diumenge 22 de desembre 2024

 

Diumenge 4 (C) d'Advent

Text de l'Evangeli (Lc 1,39-45): Per aquells dies, aixecant-se Maria en aquells dies, se n’anà a la muntanya amb diligència a una ciutat de Judà. I entrà en la casa de Zacaries i saludà Elisabet. I s’esdevingué que, quan Elisabet sentí la salutació de Maria, l’infant exultà en el seu ventre, i Elisabet quedà plena de l’Esperit Sant, i amb gran veu exclamà, i digué: 

«Beneïda tu entre les dones, i beneït el fruit del teu ventre. I d’on em ve això que vingui la mare del meu Senyor a mi? Perquè vet aquí que, tan bon punt arribà a les meves orelles la veu de la teva salutació, exultà de goig l’infant en el meu ventre. I benaurada la que ha cregut que es compliran les coses que li han estat dites de part del Senyor».

 

HOMILIA


            Avui se’ns convida a que visquem Nadal tal com el van viure aquestes dues dones que estaven a punt de ser mares, Maria i Elisabet. I se’ns convida també a que la nostra manera de viure sigui senyal que Jesús segueix present en el món.

            I com el van viure Maria i Elisabet? El van viure recollint el que avui assenyala la carta als hebreus: “Déu meu, venc a fer la vostra voluntat”.

            Res més les interessa. Sols els interessa obrir el seu cor i viure fent el que Déu espera d’elles.

            Fixats en elles noltros també hem d’obrir el nostre cor i reconèixer la presència de Déu en les nostres vides i en cada persona. Maria va descobrir l’Esperit de Déu en ella. I Elisabet va descobrir l’Esperit de Déu també en Maria: “Feliç tu que has cregut. Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes”.

            Nadal ens arriba amb aquest missatge: “Déu és present en la nostra vida. La nostra vida ha de ser un èxode de cap a Déu”. Nadal ens convida a sentir en el nostre interior la presència de Déu i a ser-li fidels. Tan fidels, que també noltros som cridats avui a ser “visita de Déu” per tantes persones que necessiten ajuda, alliberament, esperança.

            Noltros, com també eren Maria i Elisabet, som persones insignificants. Déu, fill de Maria, també va ser engendrat, acompanyat i viscut per una dona senzilla d’un poble insignificant. Déu en treu meravelles del que és petit, de qui és humil. Gràcies a la vida dels més humils, Déu aconsegueix obres grans.

            Siguem humils com Maria. Maria és va definir a ella mateixa: “Com l’esclava del Senyor”. Com aquella que tota la seva vida estava en mans de Déu. Com aquella que tota ella era espai de Déu. Com aquella que conscientment es buida i que, omplint-se de Déu, sols aspira ser el seu estel, el seu anunci, la seva paraula.

            Si, com Maria, volem ser “espai sols per a Déu”, hem de tirar fora de noltros tots els “okupes” que impedeixen que el meu jo interior sigui sols ocupat per Déu. Okupes com la mentida, la maldat, l’ increença.

            En el fons què és Nadal? Nadal és la festa que ens convida a anunciar Déu a tothom, vivint i anant plens d’Ell. Nadal aconsegueix, si el vivim així, l’abraçada amb qui s’han fet enfora, amb qui s’han ignorat. Nadal és l’anunci de l’esperança.

El que avui a molts ens sembla impossible o quasi impossible, és possible. És possible que els humans visquem en pau. Ho és. És possible que visquem lliures d’okupes i que el nostre interior sols hi hagi espai per a Déu