Text de l'Evangeli (Lc 2,41-52): I anaven els seus pares cada any a Jerusalem per la festa de la Pasqua. I quan complí dotze anys, pujaren ells segons el costum de la festa. I transcorreguts aquells dies, quan tornaven, el nen Jesús es quedà a Jerusalem, i no se n’adonaren els seus pares. I pensant que ell era en la caravana, recorregueren el camí d’un dia i el buscaven entre els parents i coneguts; i com que no el trobaven, retornaren a Jerusalem tot buscant-lo. I s’esdevingué que després de tres dies el trobaren en el temple assegut enmig dels doctors, escoltant-los i interrogant-los. I tots els qui el sentien es meravellaven per la prudència i les respostes d’ell. I veient-lo, quedaren meravellats. I li digué la seva mare: «Fill, per què ens has fet això? Mira que el teu pare i jo, adolorats, et buscàvem». I els digué: «Per què em buscàveu? ¿No sabíeu que convé que jo sigui en les coses del meu Pare?». Però ells no entengueren les paraules que els havia dit.
I baixà amb ells i anà a Natzaret, i els estava subjecte. I la seva mare conservava totes aquestes coses en el seu cor. I Jesús creixia en saviesa i edat i gràcia davant Déu i els homes.
Diumenge de la Sagrada Família
Avui es ralla molt de crisi de la institució familiar; tot i que també és cert que en els estudis sociològics la família és considerada pels joves espanyols com una realitat que gaudeix d’un gran prestigi, molt per damunt d’institucions polítiques, militars, educatives o de la mateixa Església institucional.
Davant aquesta realitat prou ens convé tenir present el que és propi de la família cristiana front la multitud de models de convivència en parella que s’ofereixen avui. Com ha de ser una família cristiana? Què la distingeix d’altres models?
1.Una família cristiana és fruit d’un matrimoni, d’una parella que és casen tenint present Déu. La família cristiana opta perquè sigui Déu l’eix de la seva unió. Cristiana és una família que comparteix la fe en Jesús, una experiència religiosa en comú, que transmet la seva experiència de fe als fills i al seu entorn. Déu, els seus manaments i benaurances, és ben present en tota família cristiana.
2. Una família és cristiana si es posa en mans de Déu i si, per açò, es considera un do de Déu. Ella reconeix amb el salm 127: “Si el Senyor no construeix la casa, en va es cansen els seus obrers”. Déu, la parella i la família, treballen units.
3.La família cristiana té com a model la trinitat de Déu. Tres persones diferents i un sol Déu. La relació del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant enforteix la identitat pròpia de cadascú. L’ideal de tota família cristiana és ser com Déu és. El diàleg, la bona relació d’uns amb els altres fan possible el miracle de la unitat. Cap membre (espòs, esposa, fills, avis...) anul·la als altres sinó que ajuda que cadascú desenrotlli el seu rol propi.
4.La família cristiana entén la importància del servei, de l’entrega, de la creu. Cada membre pensa i viu a favor dels altres, i és sagrari on els més dèbils (malats, invàlids, persones grans...) es senten estimats i acompanyats.
5.La família cristiana és missionera. Viu oberta a les necessitats dels altres, no es tanca en ella mateixa. Participa de la vida i de les responsabilitats socials, parroquials, Càritas...
6. La família cristiana és una família vocacional. La seva relació amb Déu, la seva intimitat amb Ell, la pregària que celebra a casa i a la parròquia, la converteixen en cau vocacional. Els membres d’una família cristiana descobreixen i viuen la seva vocació. Es senten vocacionats, cridats, a que la seva feina, la seva manera de ser, sigui vocacional. Sigui viscuda amb ganes, il·lusió, entrega. D’una família cristiana sorgeixen les diferents vocacions, també la sacerdotal i religiosa.
Avui és necessari aprofundir com hem de viure les famílies cristianes per aportar alguna cosa positiva a les demès famílies i a la societat.
I una família així, no sorgeix espontàniament, ni les crea les modes de cada moment o les polèmiques institucionals. Una família cristiana sorgeix de l’esforç de tots per aconseguir tenir, com ens recorda avui sant Pau: consciència que pertanyem a Déu, i, per açò, que intentam ser compassius, bondadosos, humils, serens, promptes a perdonar, i, el que sant Pau recorda: agraïts a Déu, cantant i pregant a l’Esperit.
El que és una família cristiana, sant Pau ho resumeix avui amb una sola expressió: “Tot allò que faceu, sigui de paraula , sigui d’obra, feu-ho en nom de Jesús”.
Donem gràcies avui per les nostres famílies, i per tots aquells que opten per a formar una família cristiana.
